20 de març 2011

PEDRA DE TARTERA
(a la Sala Petita del TNC)







          Crec que Pedra de Tartera és una molt bona novel·la que ha quedat fluixa com a obra de teatre. Cert que hi ha moments que emociona, perquè descriu situacions molt dures, reals i no massa llunyanes, però penso que no està massa ben adaptada.
          Per començar ha sigut un error voler utilitzar la forma dialectal del Pallars; cap dels actors se’n surt amb facilitat. El català de ponent és molt difícil d’imitar si no l’has aprés de petit i l’esforç que fan els intèrprets per aconseguir-ho els resta naturalitat. També crec que l’obra demanava un to més intimista i reposat, que és el que es desprèn del la novel·la. Aquí hi he trobat crispació, un excés de crits i moviments bruscos. Les projeccions de video contra la paret del fons tampoc m’han aportat res.
          L’escenografia no és cap cosa. Representa la cuina d’una casa de poble, però amb un foc al mig, com si es tractés d’una tenda d’indis americans en contes d’una llar d’aquelles immenses que hi podies entrar a dins i en un racó un munt de pedres com si la tartera d’una muntanya els hagués entrat dintre la casa. Un recurs massa fàcil: pedra i tartera.
          En fi, per a mi han fallat dues coses bàsiques: l’adaptació i la direcció i a partir d’aquí, poca cosa més s’ha pogut fer. La Sala Petita del TNC a vessar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada