blocdenkbrota

UN MES AL CAMP

(al TNC)

          M’agrada com escriu Turguénev. Una vegada feta aquesta declaració de principis afegiré que Un Mes al Camp em sembla una gran obra i ja posats a completar-ho, que aquesta versió de Joan Sellent dirigida per Josep M. Mestres m’ha agradat.
          La trama és molt “rusa”. Una història d’amor, o millor d’amors en plural, situada en el si d’una família de l’alta burgesia que està passant l’estiu a la seva finca, ells i alguns convidats. Natàlia Petrovna és l’atractiva esposa del propietari que sempre està ocupat en millores de la finca (s’agraeix que un rus benestant treballi). L’amic del marit n’està enamorat i ella es deixa estimar, però tot es trastocarà amb l’arribada del jove preceptor del seu fill.

          Sense haver-hi un disbarats de personatges, és una obra coral on hi ha dibuixats diferents caràcters, des del vell pretendent de la afillada joveneta, fins el metge, encarregat de la part còmica de la funció, que al final no deixa de ser una comèdia.

          Mestres l’ha dirigit bé, doncs al meu entendre tots els personatges són creïbles, excepte el del jove preceptor que sense fer-ho malament no m’ha convençut; alguna cosa li faltava, planta o encant per enamorar d’una tacada a dues dones de la casa, una d’elles la Sílvia Bel que ha estat molt bé i elegantíssima. Aquesta noia sap moure’s amb vestits llargs. La escenografia de Pep Duran brillant, bona il·luminació de Ignasi Camprodon i vestuari magnífic de Nina Pawlowsky. Molt bona la música original creada expressament per a l’obra. Sempre he pensat que Lluís Llach és un cantant fluixet però un gran compositor.

          La Sala Gran, reduïda a 400 butaques a poc més de la meitat. El públic aplaudint amb ganes.