Laura a la Ciutat dels Sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)

Miquel Llor l’any 1931 va escriure aquesta novel·la i va causar una polèmica important per la visió negativa de la ciutat de Comarquinal —en realitat Vic—, fins el punt de veure’s mig obligat a escriure’n una segona: El Somriure dels Sants, més optimista. Avui no li caldria perquè ningú s’hauria escandalitzat; actualment la gent va a la seva bola i de les enraonies ningú en fa cas.

Els de la Cia Teatre de Ponent n’han fet la dramatúrgia, comprimint-la a quatre personatges: Laura, Tomàs (el marit), Teresa (la cunyada) i Pere (el tercer en discòrdia). Crec que se n’han sortit prou bé de l’adaptació i la interpretació, però hi ha una cosa que no han pogut resoldre: els més de vuitanta anys que han passat i el temps, que de vegades millora les coses, com el vi, altres vegades és inclement i fins i tot el vi es pica o te gust de tap. Per altra banda reduir un llibre de 350 pàgines a 70 minuts de representació fa que l’acció s’hagi d’accelerar i els canvis en la Laura queden poc matisats.

Escenografia i el vestuari correctes i la il·luminació molt bona; direcció i actuacions correctes que han donat el to al ambient de societat conservadora, rural, catòlica i opressora. Crec que el problema és que a aquest tipus d’obra no els escau el minimalisme. O s’emprenen a tot drap, en pla coral, amb una pila d’actors i dues hores i mitja, com si es tractés de La Regenta, o s’han de tractar d’una altra manera, més actual.

L’Aurora quasi plena. Felicitats als programadors que estan portant una molt bona temporada i la fórmula divendres i dissabte nit i diumenge tarda esta donant bons resultats (toquem fusta).