LARGO DOMINGO DE NOVIAZGO
(Peli de Jean.Pierre Jeunet)
Fins avui em pensava que en cine, els al·legats més potents que s’havien fet contra la guerra eren les pel·lícules d’Stanley Kubrik Senderos De Gloria (Paths of Glory, 1957) i Johnny Va Agafar El Seu Fusell (Johnny Got His Gun, 1971) de Dalton Trumbo. Ara, després de veure Largo Domingo de Noviazgo (Un long dimanche de fiançailles, 2004) hi afegeixo la tercera.
Els primers quinze minuts d’aquest film de Jean-Pierre Jeunet, passen a les fangoses trinxeres del Somme a la Primera Guerra Mundial i et fan agafar ràbia. Com es podia enviar a tota una generació a la mort, ja sigui per gana, fred, gasos o tret de bala? Després, quan comencen a emetre penes de mort per automutilació t’agafa fàstic i finalment quan veus que en contes d’executar-los els treien de la trinxera i els deixaven en terra de ningú perquè els alemanys des de l’altra cantó fessin tir al blanc t’agafen nàusees barrejades amb indignació. És brutal aquesta primera part.
Els primers quinze minuts d’aquest film de Jean-Pierre Jeunet, passen a les fangoses trinxeres del Somme a la Primera Guerra Mundial i et fan agafar ràbia. Com es podia enviar a tota una generació a la mort, ja sigui per gana, fred, gasos o tret de bala? Després, quan comencen a emetre penes de mort per automutilació t’agafa fàstic i finalment quan veus que en contes d’executar-los els treien de la trinxera i els deixaven en terra de ningú perquè els alemanys des de l’altra cantó fessin tir al blanc t’agafen nàusees barrejades amb indignació. És brutal aquesta primera part.
A partir d’aquí el director fa un canvi i ens introdueix en la recerca que fa la novia del més jove d’un grup de condemnats. Està segura que el seu xicot no ha mort basant-se en un seguit de supersticions.
La pel·lícula és un plaer per als sentits, en aquest cas la vista i la oïda, ja que tan la fotografia (Bruno Delbonnel) com la música (Angelo Badalamenti) són extraordinaris. Potser és una mica llarga, o allargada, amb escenes oníriques barrejades amb un realisme colpidor, però és un film bellíssim, on les últimes tecnologies s’han utilitzat de manera sabia. El pla general dela Place de l’Opéra de Paris on només hi circulen vehicles dels anys 20 és per mirar-la dues vegades.
Crec que Jean-Pierre Jeunet és un realitzador important avui en el cinema francès (Delikatessen 1991, Amelie 2004...) Es trova en DVD amb un segon disc d'extres molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada