23 de jul. 2011

JOVENTUTS
(Reflexió arrel d'uns fets)





     Arrel de l’atemptat d’ahir a Noruega, i al marge de l’horror inex-plicable, brutal i gratuït dels fets que allà van succeir, em faig una reflexió a partir de les informacions dels telenotícies.
     Diuen, els telenotícies, que quasi la totalitat de les víctimes de la illa de Utoya eren adolescents entre els catorze i disset anys, afiliats al partit laborista o a les seves joventuts. I jo em pregunto: és normal que un adolescent s’afiliï a un partit? A aquesta edat en que els sentiments, el descobriment del sexe, els estudis ben o mal portats i tantes coses més, lluiten dins el cap per, ja no dic per buscar la llum, sinó per viure amb mitjana normalitat i aconseguir sobreviure, es pot pensar en política? No serà que, potser, els pares o algú amb pitjor intenció els van afiliar?
     Potser sóc massa escèptic, però a mi aquestes coses em fan mala espina; em recorden les joventuts nacional-socialistes del III Reich, els Balilles de Mussolini (¿perquè de manera subconscient he estat a punt d’escriure Berlusconi?) la Falange del general Franco... i fins i tot als partidaris col·laboracionistes del noruec Quisling.
No sospito de la joventut. Sospito de “les joventuts”, així en plural i entre cometes. La joventut és el futur, l’alegria, actuar a pit descobert, ensopegar i tornar-se a aixecar mirant endavant, en canvi “les joventuts” em sonen a ramat dirigit, uniformat, defensor de la opinió del líder, sigui la que sigui.
     No m’agradaria que un fill meu, actualment un nét, s’afiliés a “unes joventuts”. J ho són ells la joventut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada