blocdenkbrota

DESAPARECER

(al Teatre Romea)

     Desaparecer no és una obra de teatre, tot i que Calixto Bieito i Juan Echanove siguin respectivament director  i actor de teatre. Edgard Allan Poe tampoc és un autor teatral,  Julio Cortázar era un escriptor argentí, tot i que nacionalitzat francès i Maika Makovski és una cantant i compositora mig macedònia, mig espanyola. I tot això on ens porta? Doncs ens porta al Teatre Romea.

     Bieito ha muntat una “mena” de recital d’obra de Allan Poe intercalat amb cançons de la Makovski acompanyada per ella mateixa al piano. En principi la cosa m’ha semblat freda (apart de que quasi no es veia res per un excés de boira i l’intèrpret al fons de l’escenari), però quan Echanove s’ha adelantat i encarat El Gato Negro tot ha fet un viratge espectacular. A tret el millor d’ell i ha fet ressaltar un text que és magnífic traduït per un Cortázar en estat de gràcia. Ha seguit el poema El Cuervo i la funció ja no ha baixat de nivell. Realment Echanove s’hi ha deixat la pell. No m’estranya que la seva mare li digués que comparat amb això El Cerdo era una comedieta.

     La Makovski té una veu extraordinària, i algunes de les cançons que ha fet estaven molt bé, però a mi seva manera d’acompanyar-se no m’ha convençut. Quan van inventar el piano el van batejar pianoforte, perquè s’aconseguia tocar piano (fluix) i forte (fort) a diferència dels clavicènbals que no es podien modular. Doncs aquesta noia l’ha tocat sempre forte, i fins i tot l’ha saturat gran part del temps. Tot i així la música li ha donat aire i descans als recitats.

     El Romea estava ple i el públic ha gratificat als intèrprets amb generositat d’apludiments i bravos. Els que no l’hagin vist tenen temps fins el dia 31 d’aquest mes. La foto que il·lustra el programa no té res a veure amb l’espectacle: ni Echanove en pijama i noia estirada damunt del llit.