13 de jul. 2011

LA NOSTRA CLASSE
(al Lliure de Gràcia)




     Confesso que per a mi Tadeusz Slobodzianek era un complet desconegut; ara, després de la estrena de la seva obra al Lliure de Gràcia, ha passat a ser un autor admirat.
     La nostra classe és una obra difícil, tan pel que explica com per la manera en que ho explica. La nostra classe és “la seva” classe, l’aula d’un poblet polonès on convivien dues comunitats importants: una catòlica i l’altra jueva, una comunitat on l’any 1941 van passar uns fets terribles: la totalitat dels jueus van morir assassinats en mans dels seus conciutadans, tot i que a la versió oficial se’n va responsabilitzar als ocupants nazis. A principis d’aquest segle XXI es va descobrir la veritat.
     L’autor va explicant els fets i desvetllant la veritat al llarg de més de seixanta anys. Comença amb cinc alumnes de cada comunitat, nois i noies, compartint classe. Tots van descalços. Aviat descobrirem que això vol dir que estan morts, o sigui que el relat és posterior als fets. Després es calcen i comença la història explicada per ells mateixos i a mida que passen els fets i van morint  es tornen a descalçar. La convenció és peus nus igual a mort.
     La obra és coral, no hi ha protagonista, és més, ho són tots. El que sí hi ha és una coreografia espectacular (de Ferran Carvajal, també actor) un moviment que de vegades sembla un ballet i també hi ha una música magnífica que reforça les situacions més transcendentals.
     El text és brutal i aquest adjectiu val per la qualitat i per les barbaritats que explica. Juraria que la traducció de Joan Sellent i Sonia García és molt bona. L’escenografia és de Paco Azorín, garantía, i la il·luminació encertadíssima de Miguel Muñoz. Tot l’equip d’intèrprets se’n surt amb nota alta. La Carme Portaceli els ha portat a la ratlla de la perfecció i no és gens fàcil fer-ho sense passar-se quan s’han d’explicar tortures, violacions i assassinats en massa. Feia temps que no m’emocionava tan al teatre.
     Ens hem trencat les mans aplaudint, s’ho han merescut.











Teniu fins el dia 24 per veure-la

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada