12 de jul. 2011

UN CUENTO CHINO
(Peli argentina)





     Sempre és agradable descobrir un nou direc-tor i en Sebastián Bo-rensztein, per a mi, ho és; porta quasi quinze anys fent cine, però aquí no és conegut.
     Amb aquest film ha fet una pel·lícula típicament argentina, o potser hauria de dir de Buenos Aires. L’ambient, els personatges, la seva manera de parlar és cent per cent porteño, sempre que excloem el xinès, el segon protagonista.
     Roberto, una persona de mitjana edat, propietari d'una ferreteria, solitari, en certa manera extravagant, un home que porta una vida solitària i ordenada es topa amb un xinès desvalgut en plena capital argentina. No parla un borrall d’espanyol i busca a un tiet llunyà que l’ha d’acollir, però que a l’adreça que té ja fa tres anys que no hi és. Roberto, que és molt bona persona, l’acollirà per una nit, i una altra, i una altra... Hi ha un parell de personatges més que s’entrellacen amb aquesta història, tots ells molt ben dibuixats gràcies a un guió molt sòlid del mateix Barensztein.
     La peli és un cant a l’amistat i és d’aquelles que et fan anar a dormir amb un somriure als llavis pensant que el món, en el fons, no és tan dolent. Mitja pel·lícula està parlada en mandarí sense subtitular; un encert, ja que et fas càrrec de la dificultat que té el protagonista per entendre’s amb la persona que ha acollit, en principi, a contracor.
     Molt ben dirigida i interpretada per un Ricardo Darín que ja ens té acostumats a l’excel·lència. Bona banda sonora, de les que t’acompanyen i no fan nosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada