PAÍS D'ACOLLIDA
(Reflexió)
La llista d’intel·lectuals i artistes
que, sense ser-ho, passen per francesos és interminable. Ahir mateix feia una
crítica teatral de la Cantant Calva de Ionesco, romanès instal·lat a França. El
que pot succeir, i succeix, és que acollint i acollint, passa bou per bèstia
grossa.
Tota aquesta reflexió ve per l’espant que m’ha
agafat en veure que a la cartellera teatral parisina s’anuncia a bombo i
plateret una opereta al Théâtre Comédia: La Belle De Cadix, amb música de
Francis Lopez, una obra que es va estrenar el 1945 amb... Luis Mariano! Déu del
cel, he pensat, ha ressucitat! Però no, només és una reposició. Descansi en pau
el m...... d’Irún, com li deien els del règim en temps del Franco, època en que estava
molt mal vist ser homosexual i afrancesat.
Conclusió: la grandesa de tenir les
portes obertes és que hi cap tot, des de Picasso o Semprún, a Luis Mariano, per
parlar només d’espanyols. Ara, l’ensurt que m’he fotut... he hagut d’entrar en
un bar i demanar un Armagnac. 12€ m’ha costat la fotuda medecina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada