Woyzeck

WOYZECK

(al Teatro alla Tesse de Venècia)

Com que sabia que aquest Woyzeck era sense paraules, vaig anar a la funció amb el cervellet net, com si no sabés res de la història que anava a veure per poder valorar millor si es podia seguir el fil sense dir res. El resultat va ser negatiu; em vaig perdre.

Potser va ser un error meu anar-hi amb aquesta actitud, però jo només vaig veure una escenari amb una gent vestida de manera força atractiva, però estranya, fent coses estranyes amb moviments estranys.

L’escenografia era impactant, no diré maca perquè la intenció era que fos lletja, però molt bona. La il·luminació també estava bé, tot i que per els meus ulls, que ja comencen a estar cansats, va resultar excessivament fosca.

Conclusió: no em va agradar. A la sortida, un expert en teatre, conegut del grup de catalans que érem allà va dir que, segons el director Josef Nadj, aquesta és una obra per veure en un teatre petit, que a partir de la sisena fila ja es comença a espatllar, i jo estava a la 20. Mannagia! com diuen els italians.