Els Germans Donnelly

ELS GERMANS DONNELLY

(minisèrie de Paul Haggis)

Quan al 2004 Paul Haggis va dirigir Crash, ja ens va començar a donar pistes de quines eren les seves capacitats com a guionista doncs, a més de la direcció, l’argument era seu. Una pel·lícula coral tan complicada, amb aquell munt de personatges i situacions tan variades, no admet fissures i necessita d’un guió molt ben travat.

Més endavant el vam trobar com a guionista de capçalera de Clint Eastwood, un dels grans directors nord americans vius: Million Dollar Baby, Banderas de Nuestros padres, Cartas de Iwo Jima...

Avui volia parlar d’una sèrie que va escriure Haggis per a la televisió: The Black Donnellys (Els Germans Donnelly). De fet és una mini sèrie (13 capítols) on relata la vida de quatre germans irlandesos que s’han criat en un dels barris més problemàtics de Nova York; una peli de gàngsters.

El que la fa interessant, apart d’una trama molt dinàmica, és el plantejament i la manera d’explicar les coses. Tenim un narrador que està empresonat i al que la policia pressiona per que canti; és col·lega dels Donnelly i diu que no sap res, però explica un munt de coses, com si tingués el do de la ubiqüitat i fos a tot arreu.

La sèrie està molt ben feta. Es nota que quan les productores hi posen els mitjans i donen llibertat als creadors, les coses surten bé. Els personatges estan dibuixats amb ploma fina i l’ambient dels baixos fons amb lligams familiars és un exemple, no de com ha de ser una família, sinó de com ha de ser un relat. Utilitza molt bé els flash-back que et traslladen a quan els germans eren petits; coses que els havien passat i els van marcar, ara et donen claus per entendre el que passa.

Cal parar atenció a la música, fantàstica, molt adequada, acompanyant sense molestar i obsessiva quan el guió ho demana, com ha de un score cinematogràfic. Atenció a les cites d’autors famosos al començament de cada capítol. La sèrie està editada en DVD. Si en teniu ocasió, vegeu-la.