25 de gen. 2012

Res no tornarà a ser com abans

RES NO TORNARÀ A SERE COM ABANS
(a La Villarroel)





L’obra que avui hem vist a La Villarroel és més fresca i desengreixant que un cubata de Fairy. Divertida, àgil, amb diàlegs intel·ligents... d’aquelles en que veus als intèrprets passant-s’ho bé. Bon rotllo total, i això s’agraeix perquè el públic ho nota i també s’ho passa bé amb ells. No sé si és el cas, però sembla d’aquelles obres escrites utilitzant el work in progress, on a mida que es van assajant tothom hi fica cullerada i es van polint totes les arestes.
És una estrena, però també un clàssic made in Carol López. Dues parelles joves, entre els trenta i tants i els quaranta; ells socis en un negoci que ha caigut en picat per culpa de la crisi. Elles, dones modernes, una professional lliberal, l’altra cantautora. Hi ha molt bon ambient, però estan passant una crisi sense ser-ne massa conscients. Sí, res no tornarà a ser com abans.
La trama és molt simple, intranscendent, però tota la dinàmica està molt ben portada. De tan en tant, en una pantalla van apareixent els personatges explicant-li al psicòleg com els van les coses. Hi ha alguns embolics, però res massa fora del corrent. L’escenografia, molt bona, mostra quatre ambients en el mateix escenari: un llit de matrimoni, una taula de menjador, una banyera i un sofà. Les escenes es desenvolupen ara en un lloc, ara en l’altra, amb uns protagonistes o uns altres, de vegades tots barrejats, de vegades separats. Bona il·luminació i una música genial, molt ben escollida, de vegades només com a fons i d’altres corejada pels actors.
Bona direcció i en conseqüència els actors han estat molt bé. Una altra fet destacable és que la Carol López escriu en un català que es passa una mica pel forro (segur que intencionadament) la normativa. Això fa que el llenguatge sigui actual i gens rígid. També treu un gran partit del bilingüisme (per a mi és un regal dels deus això de dominar dues llengües) i el bilingüisme en el nostre petit país és la pura i diària realitat.
La Villarroel plena, el públic satisfet i els aplaudiments perllongats. Vull afegir que aquestes obres són com un caramel de menta, que et deixen la boca fresca i una sensació de net.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada