PISO DE CHAROL
(a la Sala Joan Brossa de La Seca)
Us agrada la màgia? Doncs aneu a La Seca a veure Piso de Charol; us ho passareu bé. No us agrada o us és indiferent? Aneu-hi també i segurament canviareu d’opinió.
L’espectacle de Hauson no és un seguit de jocs de mans fets amb molta perícia, és més, molt més. És il·lusionisme en el sentit més pur de la paraula, produint en l’espectador la il·lusió d’assistir a fenòmens extraordinaris, increïbles...
Inspirat en les imatges i coreografies dels musicals que va produir Hollywood als anys 30 per intentar oblidar la depressió del 29, arrenca amb imatges videogràfiques dels esmentats films, mentre escoltem les seves bandes sonores: Gold Diggers 1933, 42nd. Street, Footligh Parade... Feia poc que el cine havia descobert el sonor amb The Jazz Singer i l’explosió de cine musical va ser brutal i Hauson, sota la direcció de Hermann Bonin sap treure-hi el suc.
La seva partenaire, Vanessa Torres, vestida amb pantalonets de setí negre, armilla blanca, frac i barret de copa, emulant la Ruby Keeler o Ginger Rogers de l’època, fa d’ajudant perfecte del mestre, servint-lo, desapareixent dins de caixes màgiques... Però no és la única: el públic també hi participa de valent i al final hem gratificat als artistes amb forts aplaudiments.
Conclusió: un espectacle refrescant, i no ho dic perquè al carrer hi fotia un fred que pelava, sinó perquè tothom sortia de la Sala Brossa amb un somriure als llavis i això, en els temps que corren, és impagable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada