DINOU
(a la Sala Beckett)
Aquest diumenge la Sala Bekett tanca el minicicle “Teatre jove” amb Dinou, una obra de Ferran Joanmiquel, dirigida per Carles Fernàndez.
El Cesc té dinou anys i en fa dos que va perdre el pare, un científic que treballava per l’agència espacial, en un accident de cotxe. Ni ell, ni la seva mare ni el germà petit han paït encara aquesta mort; les relacions són difícils. Les coses empitjoraran, doncs el Cesc té nòvia, però manté una altra relació i més endavant apareixerà...
La història no s’explica de forma lineal, sinó a base de petites escenes i per ajudar la continuïtat, en una pantalla al fons de l’escenari s’hi projecten videos curts que reforcen el relat. L’escenografia és molt bona, amb un únic element: una mena de doble trampolí giratori que tan serveix per fer de llit on estan els nòvios, com de taula on menja la família o de despatx de la facultat. Una bona i convincent il·luminació fa la resta.
El text està ben treballat i els actors, tot i ser gent jove, estan molt bé, mèrit del director; segur que han treballat molt i de valent. A la Beckett tres quarts d’entrada, que tenint en compte que és cap de setmana amb pont, no està gens malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada