12 de maig 2012

Insomni

INSOMNI
(al Mercat de les Flors, dins del NEO)





Tot i saber que el NEO no és un festival de teatre clàssic, aquesta obra resulta un pèl “rara”, però intentaré explicar el que he comprés.
En un ambient molt fosc, hi ha un xicot assegut davant d’una taula, d’esquena al públic. Amb una mini-videocàmera va gravant el que fa (amb una resolució penosa) i ho projecta en una pantalla. Només se senten sorolls i una música inquietant. Al cap d’una estona s’apaga la poca llum i en un moment reapareix el noi, ara assegut davant una altra taula, ara de cara al públic. Està menjant sopes d’un plat buit i bevent vi a morro d’una ampolla també buida. No diu ni piu, obsessionat en la impossible pitança.
El noi no pot dormir (d’aquí ve el títol) perquè viu en una merda d’apartament situat en un soterrani humit, amb poca llum, a tocar d’una línia de metro a jutjar pel soroll que se sent continuadament. Els seus pares han mort tots cinc recentment en un accident d’autobús del Imserso i la seva xicota l’ha deixat al descobrir que té episodis continuats d’impotència i halitosi persistent. Tampoc ha sigut agradable assabentar-se que el que considerava millor amic s’ha afiliat al Partit Popular i assetja sexualment a la seva germana invàlida. Com que no sap que fer i no pot contar cabretes per adormir-se perquè al ser tot tan fosc no les veu bé i es descompta, opta per menjar sopes d’un plat de llauna escrostonat, però descobreix, amb horror, que no en té (d’escudella) però ell és tossut i decideix menjar-ne igualment, això sí, amb el plat buit, sense sopes.
S’adona que menjar brou amb una cullera quan al plat no hi ha res és un problema, però pensa, erròniament, que la dificultat és tenir només una cullera i per això obre un calaix de la taula i treu una dotzena de coberts més. Els escampa damunt la taula i els compte, però per manca d’una bona il·luminació li passa com amb les cabretes, s’entrebanca i es descompte; torna a començar, però es torna a descomptar. S’emprenya i les llença a can pixa, però de seguida es penedeix, torna a obrir el calaix i en treu una altra dotzena i torna a repetir la operació de contar-les.
Aleshores passa una cosa que no vaig entendre i potser per això vaig perdre una mica el fil; ell continua fent moviments convulsius bevent vi a morro i menjant sopes , però no pujc assegurar amb quina de les tretze culleres. En aquest lapse que m’he despistat, treu una pila d’ampolles d’un altre calaix, entre elles una que sembla d’anís del Mono, per les estries, però tampoc he captat el que realment passa, ni si això del mono té algun significat ocult, o fa referència a una antiga addició a substàncies alcaloides, però mentre intentava seguir la trama es van tancar totalment els llums i el públic es va posar a aplaudir. S’havia acabat.
No tinc clar si tothom ha entés el mateix que jo, doncs l’actor, el molt puta, per no equivocar-se no obra la boca en tota l’estona i, siguem clars, així no hi ha cristo que segueixi el fil de les coses i després fer la ressenya, o sigui que... això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada