CUENTOS CRUENTOS
(al Teatre Gaudí Barcelona)
El
Teatre Gaudí Barcelona sembla que s’està especialitzant en teatre musical.
Actualment en cartellera tenen The Wild Party —que fa poc vaig comentar—
i Cuentos Cruentos, la peça que he vist avui i que per cert és una de les
poques coses que es poden veure en dimarts.
Cuentos
Cruentos
està estructurat a partir d’una idea molt bona, no del tot nova, però que no per
això deixa de ser eficaç: una visió contemporània i insolent de velles
històries, o si voleu contes innocents, explicats per tres actors —potser
pallassos— i a la vegada cantants, acompanyats per quatre músics que, a més de
tocar, fan una mica de tot; ballen canten i fan el ruc, en el sentit més excels
de la paraula.
Ja d’entrada
ningú ens diu que apaguem els mòbils, però el trio s’embarca en una història
absurda en que hi juguen paper les noves tecnologies telefòniques: si no has
entès que has de matar l’smartphone és que ets... curtet. A continuació venen
els clàssics: els sis nans estan a l’atur perquè han tancat la mina, els tres
porquets tenen problemes gruixuts amb les seves cases i les hipoteques, la
ventafocs fa més de cent quilos i no guanya per sabates de cristall, l’Alícia va empastillada fins el cul i no
sabem si veu conills blancs o què...
Tot
això cantat, actuat, ballat i embolcallat per quatre instrumentistes molt bones,
V.O. quartet —dos violins, una viola i un cello— un quartet de corda clàssic que
segons com sonava com un conjunt heavy metal. També són les autores de
la partitura, complicadíssima i difícil, de vegades excessivament reiterativa,
però molt creativa. Hugo Guzmán —mexicà actualment resident a Barcelona i fundador
de la companyia Teatre Calánime— és el director que ha fet la seva feina amb saviesa,
ja que l’espectacle te tendència a l’excés, però mai s’ha desmarxat. També és el responsable de l’escenografia, la il·luminació,
bones, i un magnífic vestuari, en una barreja d’un estil clown i gore.
Més
de tres quarts d’entrada —això avui és un èxit— i tothom content a jutjar pels
aplaudiments i el bis al que s’han vist obligats els actors. L’obra està en
cartell els dimarts i els dimecres, ja que la resta de la setmana fan l’altre
musical. Si voleu un bon consell, aneu-hi.
Un
moment, un moment, pareu el carro. I l’obra de qui és? De on surt això dels Cuentos
Cruentos? Qui és el responsable del magnífic text? Òndia, és cert. L’autor
és Dino Lanti, un personatge misteriós del quan costa saber res, excepte que
els seus textos són una preciositat. “Perdoni, però això és una merda d’informació”.
És veritat, però no he sigut capaç de trobar res més. Si algun seguidor del bloc
em pot ajudar li agrairé infinitament. Teclejeu a internet el nom i us sortiran els seus versos... però d'ell?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada