L'Onada

L'ONADA

(al Teatre Lliure de Gràcia)

Aquesta és una d’aquelles obres que no s’acaben al baixar el teló, es de les que obliguen a fer-te preguntes, algunes d’elles difícils de contestar. Per acabar-ho d’adobar està basada en un fet real, un experiment que un professor d’història contemporània va fer l’any 1967 en un institut de Califòrnia. Tot va començar amb la pregunta ¿com va poder el nazisme portar el poble alemany a cometre o admetre aquelles atrocitats? Podria tornar a passar?

Els alumnes defensaven que era impossible i menys als Estats Units. Aleshores el professor Jones es va inventar un experiment d’una setmana de durada que va batejar com a La Tercera onada. El primer dia els explicà les qualitats positives de la disciplina i va introduir a la classe unes normes rígides de comportament. El segon dia els parlà de la importància de la comunitat i l’orgull de formar un equip disciplinat, introduint un gest amb el braç com a salutació de reconeixement entre ells —ai, ai, ai les salutacions amb el braç—. El tercer dia els va parlar de la fortalesa a través de l’acció i els va repartir uns carnets com a membres, alguns dels quals portaven una creu que significava que eren una mena de vigilants de la resta de companys (que desconeixien qui tenia creueta) i tenien la obligació de denunciar-los si se saltaven les normes. Jones es va començar a espantar quan s’adonà que rebia denúncies fins i tot dels que no eren “espies”...

L’obra ideada i dirigida per Marc Montserrat amb text de Ignacio García May, està basada en els escrits del professor Jones i funciona com un rellotge en una escenografia molt bona de Jon Berrondo, original i efectiva, ajudada d’una excel·lent il·luminació d’Albert Faura. Un Eduard Farelo inspiradíssim és el professor amb set alumnes al seu càrrec —òbviament a la realitat eren molts més— que han estat tots mol bé, en un nivell igualitari de qualitat. Bona direcció.

Gran nit de teatre amb el local de Gràcia ple a rebentar. Han prorrogat una setmana i em sembla que ja quasi no queden entrades. Forts aplaudiments. Tothom sortia content, però amb un cul així perquè ens han fet reflexionar sobre l’autocràcia i el manipulables que som. El propi Ron Jones —el real— es va espantar perquè l’experiment se li escapava de les mans, doncs ara imagineu-vos que aprofitant la crisi que estem patint surti un salva-patries demagog i comenci a entabanar a la gent... Per acollonir-se.