EL REI BORNI
(a la Sala FlyHard)
Jo
no crec en les casualitats ni en la sort. Crec que l’atzar de vegades ens pot
jugar bones o males passades, però fins i tot perquè et toqui la rifa hi has de
jugar. “Aquests de la FlyHard estan de sort amb les obres que programen”
o “quina casualitat, mai trobo entrades per anar a la FlyHard” podrien
ser comentaris habituals. La realitat és que aquesta minúscula sala s’està
convertint en una de les millors de Barcelona —si ja no ho és— perquè està
dirigida per un gran professional que te les idees molt clares del que ha de
fer i del que espera el seu públic , o sigui que el que hi ha al darrera és molt
de treball i rigor. Felicitats i que duri! Aquest comentari ve perquè amb el
nou espectacle “han tornat a tenir sort”.
De Marc
Crehuet jo no en sabia res. Indagant he vist que ha fet televisió, però com que
no me la miro no me’n havia assabentat, o sigui que l’he descobert avui. El Rei
Borni és una comèdia negra, o millor blau marí fosc —més que res pel color de l’uniforme
de la poli— una comèdia àcida sobre la fragilitat de les conviccions i la
dificultat de les relacions.
El
David, policia anti-avalots, arriba a casa i confessa a la seva parella que ha
buidat l’ull d’un manifestant amb una pilota de goma. La Lídia el renya i li
recrimina que és la segona vegada que li passa, però ell replica que l’indignat
el va provocar, havia cremat contenidors i fins i tot li va escopir... Passen
uns dies i el matrimoni espera una parella a sopar, ella antiga amiga de la
Lídia; feia cinc anys que no es veien. Quan entren, el marit de l’amiga, l’Ignasi,
porta un pegat a l’ull...!!!
La
trama està molt ben teixida, amb situacions divertides i fins i tot
dramàtiques. La interacció entre els personatges i les seves diferents maneres
de pensar són continuades, en un moviment constant que no dóna treva. Hi ha un
cinquè personatge que està en una altra dimensió, que circula per allà fent tan
de periodista del telenotícies, com de portaveu del govern, i alguna cosa més. Un
toc molt interessant entre el cor grec i la mosca collonera.
Escenografia,
il·luminació i vestuari correctes; la Fly no dóna per a grans coses, ni li fan
falta. Molt bona direcció del mateix autor que ha portat als actors a un alt
grau d’interpretació. Hora i mitja de divertiment i al final forts aplaudiments.
Avís: si la voleu veure —crec que l’hauríeu de veure— espavileu-vos; per les
dues setmanes següents ho tenen tot venut. Ara podria dir que aquesta gent tenen
molt sort, però no, el que tenen és al Jordi Casanovas al darrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada