Albert Rivera

ALBERT RIVERA

(Opinió)

Ahir, llegint al diari ARA l’entrevista del diumenge, he constatat dues coses que ja sabia: que l’Antoni Bassas és un gran periodista, i que al líder de Ciutadans li falta molt —si és que mai hi pot arribar— per ser un candidat consistent a governar quelcom. Físicament dóna una imatge adequada també en pilotes, entre un bon noi i el pare Apel·les, fins i tot creua les mans d’aquella manera tan recollida, però l’aspecte està al final de la llista de coses importants d’un polític. El que de veritat compte són les idees, el que te dins del cap, i per aquí la cosa realment fluixeja.

D’entrada te un discurs poc adequat als temps que corren. Pel jove que és, no sembla un home del segle XXI i utilitza un llenguatge que o bé és antiquat o mal intencionat i passat de moda a la vegada. Li agrada molt parlar de “fronteres”, que és una cosa que sap que a Europa ja no existeixen. Assegura que quedarem fora de la Unió, però quan l’entrevistador li diu que Kosovo —país que Espanya es nega a reconèixer— ja hi està negociant l’entrada, el noi contesta que de Kosovo no en vol parlar; vaja. Quan Bassas li diu que una manera d’abordar el problema amb Espanya seria votar, la resposta de Rivera és contundent: no s’entén res del que diu, però ho diu amb molt d’aplom. Ho transcric literalment: No. Però és que miri... Si no som part d’Espanya i Europa, alguns deixarem de ser part del nostre país que és Espanya i de la UE que és el nostre marc de convivència. Per tant, qui hi surt perdent? Era això el que li preguntava?

No continuo per no fer-me pesat i passar vergonya aliena, perquè la part en que confessa que Rosa Díez li ha negat anar junts tres vegades m’ha fet pena. Jo no sé el que té entre mans —i no em refereixo a la foto de l’encapçalament— amb aquesta pretesa unió amb UPyD, però està clar que no el volen. Sort que no ha aclarit si el va negar abans que cantés el gall, perquè hauria quedat massa bíblic. Em sembla que la dreta espanyolista a casa nostra s’haurà de buscar un altra líder perquè aquest no dóna la talla i l’altra, l’Alícia, per no donar, ja no dóna ni pel sac...