A LA VILLE DE... BARCELONA
(al Teatre Lliure de Montjuic)
Quan la van estrenar al Grec
del 2012, una veu interior en va dir que no l’anés a veure i tot i que no li
vaig preguntar el perquè (a la veu interior), li’n vaig fer cas. Ara, amb motiu
de la reposició que se’n fa al Lliure, no li he preguntat res (a la veu
interior) i hi he anat. Se m’ha confirmat una vegada més que la primera idea és
la bona.
A la Ville... vol ser
una mena de repàs de la memòria col·lectiva d’una ciutat on es va de l’ou com
balla, al Floquet de Neu, de la Setmana Tràgica a la Monyos, i de la Dama del Paraigua
al monument de Colom, passant per l’obertura del sobre on hi ha el nom de la ciutat
guanyadora dels JJOO del 92, amb el Cara al Sol de música de fons i salutacions
feixistes (toma Samaranch).
La idea no és dolenta però,
segons la meva manera de veure, al creador Joan Ollé se li ha escapat per les
costures. Quan James Bond demanava el seu Dry Martini —que en realitat per
culpa d’un contracte publicitari era un Smirnoff-Martini— sempre deia agitado pero no revuelto. Bé, doncs
aquesta peça ha resultat ser revuelta,
i això ha perjudicat la continuïtat i credibilitat de la funció. A més s’ha
abusat de llocs comuns i sortides fàcils, de vegades carrinclones. Hi ha hagut sketchs bons, com quan l’Ivan Benet ha
fet imitacions —perfectes— dels diferents alcaldes de Barcelona o la
representació de L’Àngelus, el famós quadro de Jean-François Millet, però
representant el Millet lladre; però al final només eren sketchs.
El mateix Ollé ha dirigit l’obra,
però penso que no hi havia res a fer. El millor ha estat el suport musical dels
Lisboa Zentral Cafè, aquell conjunt que molts recordareu que amenitzava, al mig
dels jardins, les nits del Grec, quan hi havia pasta per aquestes floritures.
Poc públic, doncs tot i ser
dia de bons descomptes, era pont i, encara que n’hi ha pocs i la majoria
corcats, la gent va a buscar bolets i toca el dos de la ciutat per anar a
arrasar els boscos i deixar-los llaurats. Dilluns, d’amagat aniran al Petràs de
la Boquería a comprar rovellons romanesos per fer veure que els van caçar ells,
però aquesta és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada