1 de nov. 2013

A la Ville de... Barcelona

A LA VILLE DE... BARCELONA
(al Teatre Lliure de Montjuic)




Quan la van estrenar al Grec del 2012, una veu interior en va dir que no l’anés a veure i tot i que no li vaig preguntar el perquè (a la veu interior), li’n vaig fer cas. Ara, amb motiu de la reposició que se’n fa al Lliure, no li he preguntat res (a la veu interior) i hi he anat. Se m’ha confirmat una vegada més que la primera idea és la bona.
A la Ville... vol ser una mena de repàs de la memòria col·lectiva d’una ciutat on es va de l’ou com balla, al Floquet de Neu, de la Setmana Tràgica a la Monyos, i de la Dama del Paraigua al monument de Colom, passant per l’obertura del sobre on hi ha el nom de la ciutat guanyadora dels JJOO del 92, amb el Cara al Sol de música de fons i salutacions feixistes (toma Samaranch).
La idea no és dolenta però, segons la meva manera de veure, al creador Joan Ollé se li ha escapat per les costures. Quan James Bond demanava el seu Dry Martini —que en realitat per culpa d’un contracte publicitari era un Smirnoff-Martini— sempre deia agitado pero no revuelto. Bé, doncs aquesta peça ha resultat ser revuelta, i això ha perjudicat la continuïtat i credibilitat de la funció. A més s’ha abusat de llocs comuns i sortides fàcils, de vegades carrinclones. Hi ha hagut sketchs bons, com quan l’Ivan Benet ha fet imitacions —perfectes— dels diferents alcaldes de Barcelona o la representació de L’Àngelus, el famós quadro de Jean-François Millet, però representant el Millet lladre; però al final només eren sketchs.
El mateix Ollé ha dirigit l’obra, però penso que no hi havia res a fer. El millor ha estat el suport musical dels Lisboa Zentral Cafè, aquell conjunt que molts recordareu que amenitzava, al mig dels jardins, les nits del Grec, quan hi havia pasta per aquestes floritures.
Poc públic, doncs tot i ser dia de bons descomptes, era pont i, encara que n’hi ha pocs i la majoria corcats, la gent va a buscar bolets i toca el dos de la ciutat per anar a arrasar els boscos i deixar-los llaurats. Dilluns, d’amagat aniran al Petràs de la Boquería a comprar rovellons romanesos per fer veure que els van caçar ells, però aquesta és una altra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada