Mgogoro

MGOGORO

(al Teatre Gaudí Barcelona)

Els de Mentidera Teatre tenen aquests dies una obra al Gaudí Barcelona titulada Mgogoro. No és una obra a la manera clàssica —una comèdia, una tragèdia, un drama...— no, són cinc situacions sense connexió que ells anomenen experiències mgogoro. Matias Feldman, Carol López, Jaume Policarpo i Rosa Ma. Sardà, en són els autors, però no està escrita a quatre mans, sinó que cadascú és responsable d’alguna de les parts.

Les històries es representen en diferents llocs del Gaudí Barcelona: a la sala pròpiament dita, al passadís dels wàters, al vestíbul i a la sala intermèdia. Últimament se’n veuen força d’obres representades d’aquesta manera. A mi personalment no m’aporta res d’especial, és més, possiblement aquest anar canviat de situació, amb el trencament a que obliga, em desorienta, però tampoc és cap problema.

L’obra, vista globalment, és força irregular, fet previsible al ser de diferents autors. Pel meu gust han sobresortit la història de la falsa vident que tira les cartes per telèfon i la de la convicta que està a la presó. El quartet actoral —Mercè Pons, David Planas, Cristina Cervià i Meritxell Yanes— han estat correctes, tampoc és una obra per lluir-se massa. La direcció és col·lectiva.

Fa de mal dir si hi havia poc o molt públic. Quan estàvem a la sala hi havia molts seients lliures, però quan estàvem al vestíbul i al passadís dels wàters, no hi cabia ningú més, o sigui que hauria de dir que estava ple. En general els assistents s’han divertit i han aplaudit de gust.