27 de set. 2014

Tabac Rouge

TABAC ROUGE
(al Teatre principal de Terrassa)




Arribo de Terrassa de veure una de les peces bandera del Festival TNT (Terrassa Noves Tendències): Tabac Rouge de James Thiérrée, i encara em sembla estar flotant. D'entrada diré que és una de les peces més potents que he vist últimament. Un bon amic me la va recomanar adjectivant-la d'imprescindible. Gràcies Ferran.
Per començar un breu apunt del senyor Thiérrée, que sembla un home del Renaixement, d'aquest que ho feien bé tot. És autor, actor, ballarí, escenògraf, músic, acròbata... Ha treballat al teatre, al circ —el seu pare en va fundar un—, al cine... i només te 40 anys. La genètica hi deu tenir alguna cosa a veure, doncs el seu avi era Charles Chaplin, i el besavi Eugène O'Neil, vells coneguts del món de la faràndula.
Tabac Rouge és un espectacle que es correspon a la perfecció amb la definició del DIEC: "Allò especialment notable, digne d'atenció, que s'ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual", una simbiosi entre teatre, dansa, algun toc de circ i potser alguna altra cosa que encara he de descobrir. A França alguns fan servir una paraula que no està al diccionari: choréodrame, que se suposo que és una barreja de coreografia i drama i que li escau d'allò més a aquesta obra. Penso que el drama (la història): el rei, el majordom o canceller, els súbdits o la cosidora xinesa que refà documents estripats, són l'excusa per muntar una obra onírica amb una enorme coreografia que ens ha deixat bocabadats, i no solament la coreografia.
L'escenografia és d'una força i una majestuositat abassegadores, amb una mena de mur format per un entramat de tubs per una banda i miralls per l'altra; màquines sobre rodes que es desplacen per l'immens escenari d'una manera que jo m'atreviria a denominar "furera". La il·luminació, de traca i mocador, és la gran aliada de la funció creant uns ambients màgics, però a la vegada pertorbadors, que afegits a la música creen el coixí necessari per transportar-te i també acollonir-te, amb uns espetecs gens innocents.
Al treball corporal dels actors-ballarins, com diria un castís, hay que echarle de comer aparte. És d'una modernitat, d'un rigor i una precisió que et deixen meravellat. Sovint estan entre el ballet i la acrobàcia, però penso que mai el más difícil todavia és gratuït, allò del "mira que sóc capaç de fer".
No m'allargo més perquè em sembla que he deixat clar que m'ha agradat molt. Felicitacions als responsables de l TNT per portar aquest espectacle, dues úniques representacions a la península. El Teatre principal de Terrassa ple d'un públic que ha quedat tan enamorat d'aquest Tabac que no volia marxar, fent sortir, a cop d'aplaudiments,  repetides vegades a saludar als components de la Compagnie du Hannett. No us puc dir que hi aneu perquè avui era l'últim dia. Merde (i ho poso nen cursiva perquè es vegi que ho escric en francès, cm el nom de l'obra).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada