ATENEO GRAND SPLENDID

ATENEO GRAND SPLENDID

(Llibreria de Buenos Aaires)

Diuen, diuen… que Foyles, la famosa llibreria de Charing Cross de Londres és la més gran del món. A mi me la repanpimfla. Ja no estem a l’escola per veure qui la té més grossa; a més sempre hi ha algun malparit que encara la hi té més.

Aquest preàmbul ve perquè avui hem passat bona part del dia en una llibreria, la El Ateneo (nom complet El Ateneo Grand Splendid). I això? Doncs perquè és una preciositat “tota ella”, l’edifici, el personal, la quantitat de llibres que hi ha, la manera en que els tenen classificats, i per si això fos poc, a l’últim pis encara hi fan exposicions d’art.

El Ateneo està en un bon barri, La Recoleta, un lloc molt agradable per passejar, i més aquests dies en que fa una temperatura ideal en que tot ser en ple estiu, la calor no apreta i passa una brisa que enamora (coses del canvi climàtic).

L’edifici és un antic teatre, un teatre important, el Gran Splendid inaugurat el 1919,  que ja contava amb calefacció i refrigereació. I als que ens agraden els teatres i visitar-los, una llibreria amb aquestes  característiques fa que ens caigui la bava. A l’entrada hi ha un vestíbul que ja fa preveure com serà de fantàstic per dins. Damunt el pati de butaqurs hi veiem una cúpula magnífica decorada per un pintor italià que el propietari va fer venir expressament. Estem pàrlant de l’època de lapostguerra de la primera mundial, Argentina estava en un moment fantàstic i els porteños es gastaven els diners en ser la primera ciutat de l’Amèrica del sud.

L’Splendid va ser centre d’innovació, s’hi organitzaven concerts, concursos de tango. L’any 23 es va emetre la primera audició de radiofonia. Va ser sala de cinema, s’hi va estrenar la primera peli argentina de sonor, i s’hi alternava el teatre i el cine. Finalment l’any 2000 va tancar. Un grup el va recuperar per convertir-lo en el que avui és: una llibreria emblemàtica, un centre de cultura i lloc de pelegrinatge de lletraferits i també de turistes.

Per acabar-ho de rematar, el lloc que ocupava l’escenari avui és un restaurant on prendre un cafè o fins i tot un dinar lleuger. Si mires amunt, encara hi pots veure les barres i alguns focus, i això a la gent que estimem el teatre ens fa feliços.