El Misántropo

EL MISÁNTROPO

(al Teatre Lliure de Montjuic)

En contra la opinió de reputats crítics que l'han deixat molt amunt, a mi aquesta versió lliure del Misàntrop no m'ha convençut excessivament. De vegades penso que hi ha clàssics més universals que d'altres; alguns permeten tota mena de lectures —Shakespeare diria que és un d'ells— i d'altres no, i possiblement Molière, pel seu tipus de comèdia i personatges ridículs i exagerats costa més treure'l del seu context.

Alcestes (el misàntrop) en l'obra original és presentat com un neci d'elevats principis morals, crític constant dels que el rodegen a qui considera estúpids i dèbils, però ell és incapaç de veure els defectes de Celimena, dona que estima i és el viu retrat de la societat frívola que ell condemna. En l'adaptació de Miguel del Arco, també director, penso que el personatge s'aparta una mica massa d'aquest perfil, però el que m'ha grinyolat més és que la moral actual és molt diferent de la de mitjan segle XVII i el discurs continuava sent el mateix.

La posada en escena molt bona. Tot passa en el carreró posterior d'una discoteca on es celebra una festa privada i els personatges entren i surten per la porta d'emergència per trobar-se en aquest pati de merda on s'adulen o es destrossen els uns als altres. El vestuari molt adequat: els homes d'americana i les dones força elegants, de festa informal. Bona il·luminació que ha reforçat els moments més crítics de la història.

Els actors han estat tots bé. No puc dir que superbs perquè al no acabar de creure'm la història les actuacions, pel meu gust, ho han patit. Tot i així el públic que quasi omplia la Fabià Puigserver ha aplaudit amb ganes i molts s'han posat dempeus.

Apunt històric. Molière tenia els pulmons fets caldo per una tuberculosis contreta possiblement arrel de una estança a la presó per un assumpte de deutes quan era jove. El 17 de febrer del 1673, mentre representava El Malalt Imaginari, va sofrir un atac de tos i una hemorràgia; traslladat a casa seva va morir al cap de quatre hores. A la representació anava vestit de color groc i des d'aleshores aquest és un color maleït entre la professió, doncs diuen que porta mala estrugança.