1 de des. 2014

Dido Reloaded...

DIDO RELOADED/GO, AENEAS GO! (ÒPERALÍQUIDA DE CAMBRA)
(Al Teatre Lliure de Montjuic)



Al Espai Lliure del Lliure de Montjuic es va representar Dido Reloaded/Go, Aeneas Go (Òpera Líquida de Cambra), un nom força complicat per fer referència als herois d'una part de l'Eneida de Virgili (llibre IV). l'Eneida és un encàrrec de l'emperador August que trobava a faltar per a la grandesa de Roma un poema èpic com l'Odissea i la Ilíada d'Homer (ah! els grecs!). Virgili, que era un puta, no va tenir manies de robar la idea i es va inventar un heroi que surt de Troia i després de moltes aventures —amb aturada a Cartago de la qual era reina Dido— arriba a casa i funda Roma, i com diuen en italià si non è vero... Purcell, el millor músic del barroc anglès —no oblidem que Häendel es va naturalitzar anglès, però era alemany— amb aquesta història va construir la seva gran òpera Dido i Enees —busqueu i escolteu l'ària Lament de Dido i estic segur que us arribaran a saltar les llàgrimes—.
El que hem vist i escoltat amb aquesta versió és una aproximació a la mateixa història, però actualitzada amb països europeus, mercats i jo que sé... És un encàrrec fet a quatre compositors, o sigui a vuit mans i per començar no tinc clar que això sigui una gran idea. Segons el programa el resultat d'aquest treball de col·laboració ha adoptat la forma d'una òpera líquida. Jo he buscat i consultat i ningú m'ha sabut explicar el que és això de la òpera líquida, a no ser que vulgui dir que s'adapta a la forma del continent, però ni així ho plego.
La música, líquida o no, era molt complicada i a mi m'ha fet pensar en la música tonal, però no tinc prou coneixement per classificar-la. Estranya sí era i estava interpretada, curiosament, per dos instruments que estan en la mateixa tessitura: violoncel i clarinet baix, cosa ben poc comú perquè queda excessivament lineal. Per entendren's, com si una coral només estigués formada per barítons. Hi havia un tercer element musical —a la cabina de control— fent sorolls, de vegades com si un sintonitzador de ràdio fes un repàs per tota la llargada del dial.
La posada en escena de la primera part, una taula molt ben posada i les dues cantants elegantíssimes —Anna Alàs, mezzo i Maria Hinojosa, soprano— ho han donat tot i penso que ho han fet molt bé, però s'ha de dir que la música era molt poc agraïda. A la segona ha aparegut el tenor Joan Ribalta que com a cantant, penso, tenia un paper un pèl galdós.
A mi no m'ha agradat, però tampoc he entès la intenció de l'espectacle. Diré més; Tota la història de que "Enees és un funcionari polític (?) que lluita utòpicament per la idea d'una Europa unida en un ambient poc favorable" —l'escrit entre cometes és tret del programa— em sona a encàrrec subvencionat per la UE, però no me'n feu cas que de vegades sóc malpensat.
Mitja entrada al Espai Lliure; a la segona part menys ja que alguns han aprofitat l'entreacte per desfilar o anar a prendre una copeta de grappa, que és molt digestiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada