21 de des. 2014

La Mascarràda Fantàstica

LA MASCARADA FANTÀSTICA
(a la Leopoldo Fregoli de La Seca)




La molt italiana Commedia dell'Arte va néixer a meitats del segle XVI, barrejant elements del teatre literari del Renaixament amb tradicions carnavalesques, d'on treu el vestuari, les màscares i les acctituds. Era un espectacle de carrer, molt improvisat, però on cada personatge tenia clar el seu rol determinat: Arlecchino és un criat murri i embolicaire, Colombina una criada trapella, Pantalone un mercader vell, Balanzone el doctor presumptuós... Els actors eren per primera vegada professionals que dominaven tècniques de cant, mim i tenien habilitats acrobàtiques. Havien de ser persones cultes, coneixedors de mil i una històries i retenir un sac de frases fetes per aplicar-les a les seves improvisacions. Era un teatre molt popular per divertit i a la vegada crític on els poderosos no sempre en sortien ben parats.
La Cia. de la Rosa és un grup de recent formació que ha creat l'espectacle que està en cartell a la Sala Leopoldo Fregoli de La Seca. S'han especialitzat en cabaret i Commèdia de creació pròpia absolutament vertical, des de la idea fins al vestuari. És teatre popular, exagerat, repetitiu, físic, de moviment, cantat i fins i tot plorat.
La Mascarada Fantàstica parteix del fet que Pantalone que ha perdut diners en un negoci vol refer-se casant el seu fill Giorgio amb la princesa Doralice, rica hereva veneciana, però els joves no es coneixen i no es volen casar. Aleshores Pantalone recorre a una bruixa i la cosa es complica... i molt.
Amb aquest petit fil argumental els actors fan de tot: ploren, riuen, canten, s'empaiten, simulen ser altres personatges i transiten d'una època a l'altra; critiquen l'ambició del pare del noi sense oblidar-se de la dels polítics d'avui... en una escudella barrejada on tot s'hi val, i com que ja he dit que en la Commèdia la improvisació era bàsica, fins i tot aturen l'obra... per fer cagar el tió.
I amb aquests vímets han fet aquest cistell en el que el públic hi ha fet cabre de tot: riallades, picades de mans acompanyant les cançons i fins i tot fent l'onada. La posada en escena molt simple, molt adequada: una cortina amb obertura central, tal com s'hauria fet al carrer. Aquest simple atrezzo els ha permès aparèixer i desaparèixer de manera esbojarrada pel centre i pels laterals que estrechas son las calles de Venecia, deia la bruixa que amb el seu abric gruixut quasi no s'hi encabia.
El públic ens ho hem passat bé, que era la pretensió dels de la Rosa. Sabíem que no anàvem a veure Incendis sinó una cosa festiva i desenfadada, una mica transgressora i exagerada, en fi, commedia dell'arte. Fins el 4 de gener.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada