EL PERICH
(Opinió)
És diumenge i no
penso a anar a dormir sense deixar el meu testimoni el dia que fa vint anys que
va morir Perich. No estic content que s'hagués mort, però ja que va passar li
vull rendir homenatge. Perich era just un any més jove que jo i saber que ja fa
vint anys que no hi és em sembla una enormitat. No diré allò que només marxen
els bons... perquè està molt gastat, però 53 anys és massa d'hora per tocar el
dos.
Jo vaig tenir la
sort que el meu pare estava per la cultura, de tota mena, especialment la
impresa i em va fer saber de les revistes satíriques d'abans de la guerra: l'Esquella
de la Torratxa, Cucut, el Papitu i els seus grans dibuixant satírics. De més
gran els meus primers referents van ser dos: Cesc i el Perich. Cesc era crític i
punyent però tendra i carinyós, feia mal però sense sang, com a molt
esgarrinxades. Estic segur que fins i tot els seus enemics —em refereixo als
que criticava— l'estimaven.
Al Perich ja se li
havia de donar menjar apart. Punyent podria ser l'adjectiu que el
caracteritzaria. No és que li faltés tendresa —alguna vegada— però quan treia la mala
llet sabia on punxar i fer mal amb una de les pitjors armes que existeixen: la
paraula i la veritat lligades al dibuix, simple sintètic; sense ser crític
d'art, diria que perfecte. No va deixar cap tecla per tocar, posant-se amb els
poders de tota mena, fàctics i no fàctics: governants, militars, capitostos eclesiàstics,
banquers... ningú es va escapar de la seva ploma. Fins i tot amb la televisió
ens va reconfortar; quan només hi havia un sol canal d'aquest giny a Espanya,
ell ens va obsequiar amb el canal 5, l'únic que donava les notícies tal com
eren.
Salivo de pensar el
que veuríem avui a la premsa si no ens hagués deixat tan jove. Un home amb les
armes —cervell i ploma— tan esmolades seria temible. Aznar, Rajoy, Iglesias,
Pujol, Millet, Rouco, Bárcenas... És injust que no hi sigui amb la
"materia prima" que avui disposem, tota de primera qualitat, fresca i
renovada setmana darrera setmana, com si fóssim un supermercat gourmet.
Felicitats al diari
ARA per l'especial d'aquest diumenge, tot il·lustrat amb dibuixos del
"pàjaru". Al encapçalament d'aquesta nota d'avui hi he posat una vinyeta
que em te el cor robat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada