Puteros vergonyants

PUTEROS VERGONYANTS

(Opinió)

Es veu que hi ha una classe de mascles que pertanyen a aquesta categoria més aviat impresentable. Deuen ser persones a les que els pica el que penja a l'entrecuix però no són capaços de resoldre-ho pel noble i franc sistema de lligar i rematar. Tampoc deuen ser addictes a la solució manual, ja sigui per falta d'imaginació o per por a quedar-se cecs o calbs tal com pronosticaven reiteradament els religiosos que anys enrere es dedicaven a l'ensenyament.

Aquesta reflexió em ve a tenor del que li passa a aquest economista francès que estava cridat a ser líder en tot. Tan important era que fins i tot tenia sigles: DSK. Un es pot dir Dominique Strauss-Kahn que, francament, ja és un nom que imposa sobretot perquè te guionet, però si et diuen DSK ja és com tocar el cel amb les mans, i aleshores passa que alguns s'ho creuen... o s'ho volen creure.

Perquè siguem sincers, és cert que existeix la eròtica del poder, però tot te un equilibri i la diferència de edat sempre és un topall. Que ell amb 66 anys sedueixi a una senyora de 45 o 50 i la convenci per situar-la entre el llençol de sota i el de sobre, m'ho crec perfectament, sempre que sigui un paio eixerit i simpàtic —tot i que diuen que és un gos— i bon conversador, però si el conviden a una festa, li presenten unes noietes joves i ben formades, vaja de calendari Pirelli, i fan cap al llit, marramiau! S'ha de ser molt ruc per pensar que ets irresistible, o s'ha de ser encara més ruc per pensar que els demés som tan rucs de creure'ns el que li va dir al jutge: que ignorava que les noietes eren putes i cobraven, tan modoses elles.

I ara li venen els maldecaps, no només perquè ha quedat com un incapaç de buscar-se la vida amorosa, sinó també per ser un declarat putero de la categoria vergonyant, dels que s'amaguen de ser-ho. A més el volen empaperar per proxeneta i, francament, fins aquí podíem arribar. Això de proxeneta és sinònim d'alcavot, que és un ofici, però molt lleig, vaja, gens presentable. No me l'imagino d'aquí uns anys repartint targetes de visita on sota el seu nom hi digui: ministre d'economia, finances i indústria de la república francesa, director del Fons Monetari Internacional, macarra... Com a molt es pot interessar per ell Berlusconi.

Hostitu, com està el pati en temes de bragueta a França. Deu ser veritat allò de Paris l'amour. El Sarkozy actuant com un xulo-putes enviant a la seva dona a Libia fent veure que volia rescatar a unes infermeres mentre ell s'embolicava amb la Bruni, l'Hollande anant de picos pardos de paquet en moto camuflat sota un casc integral, el Miterrand mantenint a dues famílies i aquest DSK lligant, però marcant els quatre dígits del pin de la Visa. Quin personal...