EL ASCENSOR
(al #nanoteatre dels Lluïsos de Gràcia)
La segona obra que
vaig veure aquest cap de setmana al #nanoteatre va ser El Ascensor, de Núria Florensa, aquesta vegada convertida en autora
a més d'actriu. Segur que la recordeu; era aquella noia descarada i guapa de Hola
em dic Nacho, que es va fer fa quinze dies aquí mateix, als Lluïsos.
Per acudir a la
sala, als espectadors ens van fer pujar fins al terrat, entrar en una mena de
quarto dels safareigs, descendir per una escala estreta i entrar en una espai
en el que jo hauria jurat que no hi cabíem, perquè aquesta peça es fa en una sala
petita, molt petita, claustrofòbica, baixa de sostre, on ens van situar als espectadors
al voltant de la paret, a peu dret, apinyadets. Aleshores ens vam adonar que
estàvem en un ascensor gran; l'elevador d'una corporació, d'aquests que hi cap
força gent. Entra la protagonista i al últim moment, quan una veu diu "tancant
portes" s'hi cola un home jove. Treballen a la mateixa empresa, es coneixen?
Sí, es coneixen, potser massa... i de sobte se'n va la corrent, l'ascensor s'atura
i tot queda a les fosques... Com en les bones obres, no ens cal veure les
portes de l'ascensor, ni la botonera, en tenim prou amb el que es diu i sobretot
amb el que no es diu, perquè l'ambient està un pèl tens, i ens fem càrrec de la
situació.
Molt bona idea de
l'autora i actriu que junt amb Carlos Martinho i sota la direcció de Marc
Torrecillas ens convencen absolutament del que està passant en aquell espai tan
petit del que no es pot sortir. Hi ha algun moment en que es fa interaccionar
amb el públic —perdó, amb els companys d'ascensor—, sense forçar ni per un
moment la màquina.
Bon exemple de
teatre breu on en quinze minuts hi cap tot el que es volia dir. Els ortodoxes
estarien contents perquè fins i tot te planteamiento,
nudo y desenlace. Què més es pot demanar.
P.D. En la crònica
anterior feia un elogi dels joves que des dels Lluïsos han tirat avant aquesta
iniciativa i em vaig oblidar d'anomenar que això s'ha fet dins el Festival
Píndoles, microteatre fora del teatre. Entreu a Google i escriviu festivalpindoles.cat i us assabentareu
de que va. Val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada