La Tortuga De Califòrnia

LA TORTUGA DE CALIFÒRNIA

(a la Seca Espai Brossa)

Avui s'ha estrenat una de les primeres peces teatrals que obren el Festival Grec d'enguany: la Tortuga De Califòrnia, i s'ha fet a La Seca del barri de La Ribera. Molt bé, Ramón Simó, per d'obrir el festival a tots els teatres de la ciutat, entre altres coses perquè, com deia una vedette del Molino, la mida és important. No, us esteu equivocant; no em refereixo a això que esteu pensant. Vull dir que aquesta peça en un teatre molt gran com l'amfiteatre de Montjuic s'hauria dispersat, i en canvi en un local com la sala Joan Brossa ha quedat clavada.

Què és la tortuga de Califòrnia? Biològicament un queloni que algun carallot va introduir al nostre medi —perquè eren "monos"—  i s'ha convertit en invasor i depredador de la tortuga autòctona. Metàfora sobre la immigració? Segurament que sí. Però hi ha més coses. Perquè hi ha aquella tensió en aquella família que quasi no ho és? La mare, dona amargada i desagradable, el fill que ha vingut a la reunió familiar sense saber massa perquè ho ha fet i que li volen dir. La filla de la germana "boja"? O més que boja està acollonida per la por que la maldat estigui en els gens i es transmeti als fills? Quin és aquest greu pecat susceptible de ser transmès?

Estem davant d'una obra dura, fosca i complicada, en la que comparteixen escena personatges vius i d'altres morts, en la que al principi crees resistències envers d'uns tipus i a mida que avança la peça vas veient el perquè de les actituds. Una maledicció flota en l'ambient, enigma que no es desvetllarà fins molt a prop del final.

Una senzilla escenografia de Roger Orra ens ha situat a la casa familiar dels protagonistes i la il·luminació ens ha nat marcant els canvis. Bona direcció de Lurdes Barba que ha situat a cada personatge en el seu lloc. Les actuacions d'Anna Güell, Daniela Freixa —també autora del text— i Josep Julien, estaven garantides per la seva trajectòria professional. La sorpresa ens l'ha donat una jove desconeguda de nom Clara de Ramon, que ens ha sorprès a tots agradablement.

Advertència: és una obra que no s'acaba una vegada abaixat el teló, i ho hem pogut comprovar en el postfunció que s'ha fet amb una copa de vermut  a les mans, on tothom ha opinat del que hi ha percebut o ha deixat de percebre. Avui, com que li he promès al Manolo que no havia de conduir, me n'ha servit sense problemes. La sala Joan Brossa quasi plena.