NEGRATA DE MERDA

NEGRATA DE MERDA

(al Tantarantana)

          Yasmina Reza és dramaturga francesa i d'orígens força barrejats que com a autora va sorprendre a mig món amb l'estrena de la genial Art a París l'any 1959, quan tenia 35 anys (ella). Des d'aleshores l'obra no ha parat de rodar pel món. El 2007 va tornar a impactar amb Le Dieu du Carnage, aquí traduïda com Un Déu Salvatge, una peça on un nen a l'escola agradeix a un altra i, si no recordo malament li trenca una dent. Estic parlant d'infants de quatre o cinc anys, però els pares munten un pollastre que se'ls escapa de les mans.

          Ara, a la dramaturga Denise Duncan se li ha acudit escriure una peça teatral on la trama és quasi la mateixa  del Déu Salvatge i a partir d'aquí és inevitable allò de les comparacions que, tal com va dir el filòsof o el sant pare, no ho recordo, són odioses. Aquí una nena li diu a un company de preescolar "negrata de merda" i l'ofès (?) és un vailet d'Angola adoptat i sí, és negre. Aleshores els pares agreujats munten un sidral que, com en l'obra francesa, se'ls escapa de les mans.

          El problema, al meu entendre, és que l'obra també se li escapa de les mans a la Duncan, començant per copiar la idea i després sent incapaç de trobar una sortida mínimament creïble i, és clar, l'obra vessa per totes les costures. Les actituds dels pares són  molt poc versemblants. Hi ha moments en que sembla que un dels progenitors es reuneix amb la mare "contraria" en un bar on et deixen l'ampolla plena per anar-te servint tu —jo que ja sóc vell i n'he voltat molts de bars, mai n'he trobat cap d'aquests— i se la vol lligar, i l'altra sembla que es deixa... més tard munten un picnic... mentrestant hi involucren a una periodista que vol gravar un reportatge... M'aturo perquè penso que res funciona, i em sap greu dir-ho tan cruament.

          Ara em posaré pedagògic, tot i que no em correspon i només vull donar una opinió sabent que em foto en un camp de cols. Jo he anat a veure l'obra perquè havia llegit crítiques que la deixaven molt bé, la majoria de 8 punts sobre 10; cap referit la semblança amb la de la Yasmina. Últimament estic notant una mena de moviment tendent  a sobrevalorar les obres que tenen uns elements aliens a la qualitat: fetes per dones, interpretades per dones, comptant si tenen més minuts les actrius que els actors, com allò que fan els que cronometren els futbolistes, "tenir minuts", si als teatres públics les obres "de i amb" dones les fan a les sales petites o a les grans. Jo haig de dir públicament que n'estic fins a les boles (les meves) de tanta tonteria. La igualtat no l'aconseguirem fent el ruc, s'aconseguirà el dia que es digui que la Yasmina Reza és una dramaturga de puta mare, i el fet que sigui dona o home sigui secundari. L'important serà saber on va estudiar i quins mestres va tenir, quin va ser l'entorn cultural que va viure per arribar a l'excel·lència. Que sigui home, dona, trans, lesbi o hetero, i potser encara em deixo coses, només interessarà a la premsa groga o persones de poques llums com aquella alcaldessa d'una població important de Catalunya que es va vantar d'haver anat al llit amb una altra dona. Es veu que no coneixia la vella dita castellana de "cada cual se corre como puede".

          Em disculpo per haver fer aquesta digressió. Tornant al que ens ocupa, penso que la peça és fluixa, molt fluixa. Llàstima.

          Qweerty