MISSATGE TERRA-LLUNA
(al Festival Píndoles)
Una més de les peces vistes al Festival Píndoles va ser Missatge
Terra-Lluna, obra de conya fina escrita i dirigida per Marc Torrecillas. La
breu sinopsis del programa de mà diu "des de que l'ésser humà camina per
la terra ha mirat sovint el cel per trobar respostes, esperant senyals. Avui "ell
i ella" contemplen la volta celeste per la mateixa raó, a la falda d'una
muntanya, de nit. Sabran interpretar les senyals?"
Cert, l'obra s'ha muntat en una clariana del bosquet de l'alberg, i quan
els espectadors hi hem arribat, "ell i ella" ja romanien estirats en
un lleuger pendent mirant el cel. L'únic que ens hem hagut d'imaginar ha sigut
que era de nit. La resta tot real. Son dos monitors d'un casal de colònies i ja
fa uns quants anys que es coneixen a causa d'aquesta feina. "Ell" un penjat
de l'astronomia, obsessionat pel fet que els primitius humans ja veien el
mateix que nosaltres al cel. "Ella" no, ella no està per les lliçons
que el noi li dona, el cel no la fascina com a ell; ella es més enjogassada,
més vital, més... Redéu, no arribarà un puto senyal!
Marc Torrecillas és una mena de Pere Calders del teatre curt. Sap posar-te
en situació de seguida perquè també sap que no hi ha temps per perdre. Ha de dibuixar
el perfil dels personatges amb quatre precises pinzellades perquè necessita els
minuts restants per introduir-hi diàlegs enginyosos i divertits i guardar-se
uns minuts finals per un desenllaç sorprenent. El que he vist d'ell sempre m'ha
semblat precís, directe, concret i encertat, on no hi ha faltat ni sobrat res. Un crack!
Molt ben dirigida, sense cap estridència. El noi (Pere Costa) una mica aturat
i la noia (Estefi García) múrria, divertida; aquell tipus de noia que
t'agradaria trobar-te per xerrar, per conèixer-se, per enrotllar-se una
miqueta.... Els espectadors hem aplaudit amb ganes perquè ens ho hem passat
molt bé. Teatre d'aquell que et deixa el cos amb vibracions positives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada