A LES FOSQUES
(al Festival Píndoles)
Una altra de les vistes al Festival Píndoles, un thriller amb tots els ets i uts i possiblement a més d'una peça de
misteri, una mena de peli de por. Jo no m'he cagat a les calces perquè ja sóc
gran i certes coses em fan vergonya, però redéu, entre que no hi havia llum
—perquè l'obra passa a les fosques— i els sorolls, els cops de porta i de
cadires per terra... doncs no m'he abraçat al espectador de costat perquè no
ens havien presentat i jo sóc molt mirat en això de les formes, com si fos de
casa bona.
Els espectadors, innocents, entrem en una sala i ens deixen a les fosques.
Al cap d'un moment entra una dona jove amb la única llum del seu telèfon
cel·lular, doncs hi ha una avaria elèctrica, o no?. Parla amb el seu marit, un
polític en època d'eleccions que li diu que aquella nit no podrà venir a casa, justament
la casa de muntanya aïllada en mig del bosc. A ella, psicòloga, després d'una
llarga jornada se li està acabant la bateria del mòbil. Rep la trucada d'un desconegut
i li comunica el suïcidi del seu amant (l'amant del desconegut) pacient de la
psicòloga...
No explicaré res més, però com es pot anar comprovant la peça avança
implacable cap a l'esgarrifós i tan l'autor (Octavi Egea) com el director (Àngel
Amazares) han fet un treball d'orfebreria o si ho preferiu de rellotgeria
Suïssa per anar encaixant totes les peces sense que res grinyoli; només se sent
l'implacable tic tac, tic tac de les coses que funcionen bé. Mama por!
A l'obra hi intervenen fins a quatre actors que quasi no hem pogut veure,
però sí sentir. Han hagut de donar el millor d'ells amb la veu, només amb la
veu i a fe que ho han aconseguit. El meu reconeixement als professionals que es
dobleguen a les necessitats del guió. Possiblement altres professionals amb
egos molt "gruixuts" es negarien a representar papers en una obra on
no serien "vistos". Felicitats per això i pel treball excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada