19 de jul. 2015

Amor & Shakespeare

AMOR & SHAKESPEARE
(al Teatre Grec)



Si hagués de definir només amb una paraula, una de sola, l'obra de Shakespeare que ens han ofert Guillem-Jordi Graells i Josep Maria Mestres, el qualificaria de trepidant. Sí, em sembla que s'ajusta el que hem vist. Graells ha partit de tres obres "d'amor" del bard —Treballs d'amor perduts, Els dos cavallers de Verona i Molt soroll per no res—, ha escudellat per allà on li ha semblat triant un tros d'aquí i un d'allà; resultat, una obra notable, respectuosa amb els originals i divertida, molt divertida. Passo d'explicar cap argument perquè són peces que fa més de quatre-cents anys que es representen i diguem que ja "ens" les sabem.
La habilitat ha estat la manera de donar cos i aglutinar les tres peces, sense semblar que ens oferien uns trailers de les obres. Mestres ha entès molt bé la idea de Graells i així les parelles d'amants: Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia, Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero han omplert l'escenari amb les seves cuites, embolics, esperances i desesperances amb tal fluïdesa que semblava que veiem una obra nova. Hi havia un personatge que ens feia de nexe, una mena de narrador o mestre de cerimònies que ha fer una pila de papers complementaris; una Laura Aubert en estat de gràcia ha fet de capellà, minyona, servent i jo que sé més. La resta d'actors han estat magnífics: Mercè Pons, Rosa Renom, Sílvia Bel, Aleix Albareda, Àlex Casanovas, Joel Joan i Jordi Boixaderas, magnífics. Hi havia una persona més damunt l'escenari, Núria Andorrà, l'encarregada dels acompanyaments musicals, doncs a l'obra hi ha unes quantes parts en que els protagonistes canten. Boníssim acompanyament musical, més tenint en compte que tot era percussió, principalment una marimba (o una mena de marimba). Per treure's el barret.
Magnífica escenografia de Pep Duran, d'aquelles que quasi no es noten, però encoixinen a la perfecció als actors. El vestuari de Maria Araujo preciós, a destacar el de les dames i d'elles, han sobresortit les perruques, d'una fantasia desbocada. També cal valorar la feina de Montse Colomé que s'ha encarregat del moviment dels actors. Es nota que estic entusiasmat? No me'n amago i estic content encara per una altra cosa: el fet que els bons textos —habitualment de bons autors— permeten múltiples interpretacions, molt serioses o fins i tot en conya, com s'ha tractat part de l'obra d'avui —per veure el Boixaderes seriós amb una espasa de fusta...—. Cap problema, doncs? Bé, crec que hi ha hagut un error de càsting. Penso que una de les dames no ha estat a la mateixa altura de les seves companyes, com si li faltés seguretat, però no s'ha notat massa.
El Teatre Grec amb molt bona entrada, però no ple del tot. Com tantes vegades seients buits a les dues llenques laterals de pitjor visió, però això no ha impedit escoltar una sonada ovació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada