PLEASE, CONTIUE (HAMLET)
(al Teatre Lliure de Gràcia)
El que fa Roger Bernat no és ben bé teatre, més aviat són
experiències a partir d'idees molt interessants i curioses. Please, Continue
(Hamlet) va per aquí. Junt amb Yan Duyvendak han creat un espectacle que
d'espectacle potser en té poc, més aviat és un exercici, un assaig en el sentit
literari, contraposat a la novel·la (que seria l'obra de text).
Doncs de que va tot això, mestre? El teatre s'ha
convertit en la sala d'un jutjat on un magistrat, un fiscal i un advocat
defensor, assistits per un agent judicial imparteixen justícia. Un home jove ha
assassinat al seu sogre a sang freda; però és un assassinat o un homicidi? Ho
haurem d'aclarir. El jove admet que va apunyalar al sogre, però la víctima
estava amagada darrera una cortina i el xicot assegura que es pensà que era una
rata —en aquell barri pobre on viuen n'hi ha moltes—, però les rates circulen a
l'altura del cor d'un home cepat o van per terra? Massa preguntes a fer, massa
dubtes a aclarir. Per això es celebra un judici.
I ara alguns detalls: el jove es diu Hamlet, la seva
nòvia Ofèlia i el pare d'ella i sogre d'ell Poloni. En la vista oral també
testifica la mare del noi, de nom Gertrudis. Us sona aquesta família? Aquí la
pirueta bona que ha fet Roger Bernat i el seu soci ha estat barrejar dos tipus
de professionals: Ofèlia, Hamlet i Gertrudis els interpreten Maria Rodríguez,
Pol López i Mercè Arànega, professionals de la interpretació i el magistrat, la
fiscal, el defensor i l'agent judicial són realment professionals de la
judicatura que s'han ofert per fer aquest exercici. Bona idea, però...
Sempre el p... però. Se m'ha fet una mica llarga i
avorrida per culpa que els professionals de la judicatura no han sabut —ni
tenien l'obligació de saber— donar el ritme necessari perquè la cosa no es
pansís. Les intervencions de fiscal i defensor han sigut, pel meu gust, massa
llargues i un pèl pesades, i en canvi la dels actors professionals més que
curtes, curtíssimes. Potser li ha faltat un cert equilibri en el repartiment de
rols.
Tot i així estic content d'haver vist la funció perquè ha
sigut diferent de les que veig habitualment, i això sempre és enriquidor. Els
que exercim d'espectadors impenitents hem d'estar oberts a tota mena
d'experiències. Això ens fa créixer i ens obre la ment a acceptar noves fórmules.
Espectacle només de divendres i dissabte al Lliure de Gràcia, avui ple fins a
la última fila.
M'oblidava d'un detall important. Al final el jutge ha
triat nou persones del públic per fer de jurat, i després d'una deliberació en
una sala apart, Hamlet ha sigut absolt. Se'n ha sortit prou bé.
P.D. la foto de l'encapçalament és del espectacle però del que es fa al Lliure. No n'he trobat cap més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada