BORIS GODUNOV
(al Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá)
No sé si quan Puixkin escrivia
Boris Godunov l'any 1825 pensava en Shakaspeare —cagumdena, sempre el mateix—
però la referència sembla inevitable: drama històric basat en fets reals, ànsia
de poder, assassinats, inclús infanticidis... El fet és que la censura mai li
va deixar estrenar l'obra com la va escriure. Suposo que la trama és coneguda i
no cal explicar-la.
Aquesta és una peça maleïda que
molts han titllat de irrepresentable, i després del que he vist avui no m'estranya.
La posada en escena de fer caure de cul, gran, gran —recordeu La Costa de la Utopia al
Lliure?— amb una escenografia espectacular: setials pel Tzar, fonts amb
brolladors d'aigua, escenes de guerra amb cavalls morts. I el vestuari... des
de túniques endomassades, vestits de festa de les dames que estic segur eren de
seda salvatge, joies, abrics llargs dels boiards... a les robes més bastes del
poble, esparracat, mal calçat i brut. M'agradaria saber quants mesos van estar
per idear i confeccionar un vestuari així per 37 actors! La il·luminació ajustadíssima,
brillant en les escenes de palau, sòbria i quasi d'espelmes en les del monastir,
"bruta" en les de guerra i recollida en els conciliàbuls dels dissidents.
Com podeu veure (o llegir) una
meravella d'aquelles que només es poden permetre els russos quan hi ha el
govern al darrera finançant aquests tipus d'espectacle que fan girar pel món.
La companyia és la del Teatre Et Cetera de Moscú i el director d'aquest
muntatge l'alemany Peter Stein, el mític fundador de la Schaubühne, que pel que
diuen té una debilitat pel teatre rus.
Excepte les escenes corals que
eren força dinàmiques, la resta d'actuacions han pecat, al meu entendre, per
ser una mica estàtiques. Sembla ser que Puixkin va deixar instruccions
concretes per aquesta obra i Stern les ha seguit al peu de la lletra; doncs un
respecte, però penso que ha llastrat una mica l'obra, ja llarga per se, doncs dura 3 hores sense contar
l'entreacte. Els actors una meravella amb una dicció clara i entonada; no entendre
res i tenir de llegir els sobretitolats no priva de valorar la qualitat. A més són molt complets. En una escena de
palau quatre parelles vestides de gala ballen un vals i feia caure la bava la
posició del cos, els moviments exactes i la precisió dels passos; perfecte
coreografia, però igual de precisa en tots els moviments de l'obra; s'ha notat
molt que hi havia un director de moviment escènic.
Una peça com aquesta no es pot
representar en qualsevol teatre "normal". El Teatro Colsubsidio
Roberto Arias Pérez —tela els noms dels teatres de Bogotá— és un teatre
magnífic, modern còmode, amb una boca d'escenari amplíssima, una inclinació de
la platea perfecte i les butaques còmodes i amplies. Acull tota mena
d'espectacles, des de concerts simfònics o del Joan Manuel Serrat a teatre de
tota mena. Està decorat amb un cert luxe, però això és marginal; està molt ben
dissenyat i té molta capacitat, aquest és l'autèntic luxe.
Ha estat una nit gratificant,
doncs representacions d'aquest tipus no les pots caçar tots els dies i s'ha
d'aprofitar quan et passen pel davant. De moment del Festival Iberoamericano de
Teatro de Bogotá, m'està anant molt bé. Toco fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada