SLAVA'S SNOWSHOW
(al Festival iberoamericano de Teatro de Bogotá)
Slava Polunin és un gran
pallasso, m'inclino a creure que ningú ho deu negar. No sé si es pot considerar
el successor de Charlie Rivel perquè la meva ignorància en aquest món és força
elevada, però avui ens ha obsequiat amb un "ahuuuu" força sonor. Em
sembla recordar haver-lo vist a Tívoli de Barcelona fa una pila d'anys, però no
recordo ni amb quin espectacle ni gran cosa més que no sigui que em va agradar
molt. L'espectacle que ha presentat al Festival
Iberoamericano de Teatro de Bogotá és Slava's Snowshow, el que età rodant
últimament per tot el món, una obra completament consolidada.
És un espectacle mut, de mim —potser
hi te a veure que de jove el van refusar a l'Institut del Teatre de Leningrad
per la seva mala pronunciació, però això són especulacions meves— que fa
abillat amb el seu inconfusible mono com una bomba mig inflada de color groc,
les seves sabatilles vermelles, nas de pruna allargassada i cara trista sota
una cabellera incontrolada. Slava tècnicament és molt bo i malgrat que ja té seixanta-cinc
anys està en una forma envejable, doncs domina l'expressió corporal com si fos
un jovenet, es manté ajupit mentre camina i salta, com si fos un nan i de sobte
creix i s'allarga com un xop. La seva forma de caminar és tot un poema, amb
aturades llargues deixant una cama al aire.
Aquest espectacle el fa ajudat de
sis pallassos més, amb una estètica molt similar a la seva, però vestits abrigs
llargs de color verd, sabates llargues d'un número incalculable i barrets d'ala
amplíssima només pels costats. Són una mena d'ajudants i a la vegada intrusos
que conformen unes coreografies molt aconseguides interactuant amb el clown.
L'espectacle es diu Snowshow perquè de sobte hi ha una tempesta de neu que
envaeix tota la platea des del cel del teatre i des de l'escenari impulsada per
poderosos ventiladors que projecten metres cúbics de retalls de teixit no
teixit blanc. Queda molt efectiu i la canalla que hi ha d'espectadors no s'ho poden
ni creure.
Problemes: m'ha semblat que de
vegades actuava una mica massa de cara a la galeria, i quan un gag era molt
aplaudit, el repetia. També m'ha semblat un error fer un interludi de 20 minuts
quan l'espectacle només dura una hora i mitja. A mi m'ha trencat l'atenció i
m'ha destrempat absolutament. Apart d'això s'ha d'admetre que el rus que
pronunciava malament és un crak i que embadaleix tan a infants com a grans.
La funció ha acabat amb la ja
clàssica tirada de pilotes inflades de totes mides, algunes de quasi dos metres
de diàmetre, per damunt del públic que se les va passant endavant i enrere per
damunt dels caps. Això és d'èxit assegurat, i el personal que omplia el teatre
ha aplaudit de manera desaforada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada