Revolta de Bruixes

REVOLTA DE BRUIXES

(al Teatre Lliure)

Últimament s'estan fent força peces del dramaturg Josep M. Benet i Jornet, conegut com a Papitu en el món teatral català, i el motiu és una mena d'homenatge a un dels més importants dramaturgs actuals que en aquests moments està vençut per una malaltia cabrona i despietada: l'Alzheimer. Des d'aquí una abraçada.

Revolta De Bruixes és una obra del 1976. Jo no la vaig veure quan es va estrenar ni posteriorment; per tan no puc opinar en si el que hem vist avui al Lliure és fidel a l'original o s'ha adaptat, però pel que he vist, o el pas del temps o l'adaptació (si és que n'hi ha hagut) li han fet mal.

Sis dones de la neteja treballen cada nit en un local d'oficines. Un vigilant és el seu superior i de seguida queda clar que hi ha un problema, doncs el grup d'obreres defensen uns drets i li plantegen una mena de vaga. A partir d'aquest problema es van teixint i desteixint les desavinences entre les sis dones. Afloren problemes personals i fins i tot de parentesc. Els més optimistes hi poden veure la desunió de les esquerres i la classe treballadora amb la jerarquia, però és filar molt prim. Hi ha un moment que per explicar les dificultats de tres d'elles, baixa del cel un micròfon on les noies van desgranant les seves lamentacions, una mena de Deus ex Machina que no he entès que hi fotia allà al mig.

El problema real és que l'obra té molt poc gruix i penso que Juan Carlos Martel s'ha equivocat en la direcció. En els moments més àlgids de les desavinences entre les treballadores, els crits i el xivarri que han fet ha estat insuportable; no s'entenia res del que deien, només crits i soroll, una tangana insuportable. També penso que hi ha hagut un altra problema que podríem anomenar "logístic". Lluís Pasqual va muntar una obra sobra la lleva del biberó, i ho va fer amb els nois de la Kompanyia, una obra on només hi intervenien homes i penso que per compensar en va tenir de buscar una només amb noies —el paper del encarregat és força irrellevant—, i no deu ser fàcil trobar una obra que reuneixi aquestes característiques. Doncs penso que amb aquesta del Papitu va cobrir l'expedient, però això només és una teoria meva, i puc anar equivocat.

L'escenografia és bona i la il·luminació correcte. En quant a les actuacions seria injust dir que ho han fet malament. Penso que han fet el que han pogut amb el material que tenien entre mans, i com deia la meva àvia "d'allà on no n'hi ha no en pot rajar". L'Espai Lliure quasi ple i els aplaudiments tebis.