La Fortuna de Sílvia

LA FORTUNA DE SÍLVIA

(al TNC)

Ignoro perquè la direcció del TNC va triar aquesta obra de Sagarra; crec que l'autor català en va escriure de molt millors que aquesta Fortuna que pel meu gust s'ha quedat antiquada, i per acabar-ho d'adobar, amb el muntatge que s'ha fet encara l'he vist més passada.

La fortuna de la Sílvia és la seva independència, el seu caràcter obert i "modern" per l'època —estem als anys 30, tot i que es relaten coses de vint anys abans—, però aquesta independència és més falsa que un duro sevillano, doncs cada setmana para la mà acceptant el sobre que la seva germana —rica per matrimoni— li passa de forma humiliant per poder sobreviure ella i els seus fills. En un moment determinat trenca amb la germana, però la situació econòmica es salva amb un bon matrimoni de la filla i la historia del sobre es repeteix, vaja una independència galdosa. Penso que l'obra és erràtica i el text fluix; no és el millor Sagarra (opinió personal).

L'escenografia de Bibiana Puigdefàbregas és bona, certament luxosa, i el vestuari d Miriam Compte molt adequat a l'època —si exceptuem la grinyolada produïda per l'aparició d'un actor amb frac... i sabates marrons—. El muntatge a dues grades no el veig justificat. Em temo que hi ha un corrent que abomina de la presentació a la italiana que al llarg dels anys s'ha demostrat molt eficaç. Amb les dues grades hi ha molts moments que no veus la cara dels actors, cosa que els perjudica a l'hora de fer arribar la veu als espectadors que tenen d'esquena, al marge de que veure les expressions facials en teatre és molt important. Canviar per canviar és perillós. La gran vidriera del fons es convertia en pantalla de vídeo on s'ha abusat de projecció de bombardeigos; ens han fet entrar bombes per les orelles via decibels desbocats.

En quant a les actuacions, penso que els intèrprets no hi han pogut fer res, doncs el director és qui mana, i aquí Jordi Prat i Coll els ha fotut en un camp de cols. La Sílvia està com "allunyada", el fill parla d'una manera impostada i "romàntica" insuportable, la germana sembla una mòmia vinguda del fons del temps, la filla es passa l'obra fent posturetes i el veí "explorador" sembla que faci discursos amb inflexions de veu exagerades. Tot un panorama, i penso que tots els actors —excepte el que fa de fill, que no havia vist mai— són gent experimentada que han estat magnífics en altres obres, com el propi Prat i Coll del que recordo direccions memorables, com les Vespres de la Beata Verge.

En fi, no ha sigut una nit de teatre per a recordar, tot i que penso que la direcció del TNC fa bé de programar obres d'autors catalans. És més, és la seva obligació doncs TNC vol dir Teatre Nacional de Catalunya i li ha d'anar amb l'ADN preservar el patrimoni cultural del nostre país. Que a mi no m'hagi agradat és el meu problema.