L'HOME SENSE VEU
(a la Sala FlyHard)
De vegades conèixer dades extra dels autors de teatre, detalls de la
seva vida professional o particular, et poden ajudar a comprendre l'obra,
habitualment "el perquè". Seria el cas de Wadji Mouawad, per exemple,
i la seva escriptura sobre els horrors passats al Líban.
Ahir vaig anar a veure L'Home Sense Veu a la FlyHard desconeixent-ho
tot, de la peça i de la Clàudia Cedó, excepte que és l'autora de Tortugues, la
Desacceleració de les Prtícules, obra que vaig veure ara farà un parell d'anys
a la mateixa Fly. D'entrada em vaig començar a embolicar perquè no entenia res.
Hi havia un astronauta amb vestit pressuritzat força galdós que
manipulava una taula de control amb pantalla de televiso ridícula, d'una
qualitat xinesa, en el sentit de tot a cent. També una dona de mitjana edat,
xerraire que li fa un favor a una amiga ocupant-se del pis, doncs ella
(l'amiga) ha anat a una trobada amorosa amb un desconegut contactat per Tinder
amb l'esperança... de follar i follar.
Digue'm curt, però em va costar lligar-ho fins a veure clar que
l'astronauta és el fill de l'amiga al qui costa molt de comunicar-se perquè te
un retràs: autista, asperger... no hi entenc prou, però que funciona en una
altra onda. Si hagués sabut que la Cedó justament fa tallers de teatre amb persones
amb discapacitats mentals, suposo que possiblement ho hauria "pillat"
de seguida, o com a mínim més aviat.
Al marge de la meva ensopegada momentània, diré que la obra és molt
potent; és una obra menor, en el sentit de pocs personatges, escenografia senzilla
—a la Fly costa posar-hi quelcom més que una escenografia senzilla—, però major
en quant a contingut i manera de desenvolupar-la. Els diàlegs són molt bons,
perquè tenir un diàleg amb una persona que no et compren, no perquè no parli el
teu idioma, sinó perquè està en una altra onda, la seva onda, no és gens fàcil.
Els pensaments de la dona en veu alta i alguna trucada telefònica amb la seva
amiga: "passa't-ho bé follant, marranota, puta més que puta, je, je,je"
són molt divertits. No explicaré ress més que ja n'he parlat prou.
Molt ben dirigida per la mateixa Cedó, el duo d'actors Cristina Cervià
i Jordi Subirà estan excel·lents. Aneu-hi; us faran rumiar, però us valdrà la
pena. La sala no massa plena —que feien maleït futbol ahir?—, però els que hi
érem vam aplaudir de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada