Ignots

IGNOTS

(a El Maldà)

          Una altra comèdia del fins ara només actor Ramon Mdauila, i en poc temps de diferència. El sabadellenc "s'ha passat" a la dramatúrgia i penso que amb bon peu. Jo el primer que li vaig veure com a autor va ser Coses Nostres, ara fa exactament dos anys a la Sala Atrium, un drama del que se'n va sortir amb nota. A la Sala Muntaner encara estan fent L'Electe, una comèdia molt reeixida, i ara al Maldà la tercera.

          Dos companys de feina arriben a un cert grau d'amistat a base de dies i dies de compartir dinar en el restaurant de menú proper a l'empresa. Dos homes de mitjana edat que parlen de banalitats, del cabrons que són els seus superiors i una mica de la família i la canalla. De mica en mica traven una certa amistat i queden per sopar els dos matrimonis, i a partir d'aquí i d'un cert morbo envers a les dones alienes es proposen un repte, una mena d'aposta que els portarà a transitar per territoris ignots, i d'aquí ve el nom de la peça.

          Madaula és un murri, i a més d'escriure bé, té la punyeteria —penso que molt necessària en les comèdies— d'anar inserint tocs banals, però molt reals i d'actualitat. Un exemple, la dona d'un dels protagonistes és herbolària i la conya sobre els beneficis de certes plantes queda ben palès, o l'advertència de l'un, desaconsellant-lo d'apuntar a la nena a bàsquet. "Et passaràs els putes fins de setmana portant-la a competicions per totes les comarques de Catalunya".  Que ningú esperi una comèdia d'embolics, entrades i sortides per multitud de portes, personatges glamourosos d'alta comèdia fumant en broquet... no. Són dos paios d'allò més vulgar que, volgudament o no, s'han posat en un bon embolic deixant anar les seves fantasies.

          Obra senzilla sense escenografia, una taula de restaurant, ni il·luminació especial; de vestuari el normal de dos empleats, un dia jersei i l'altra americana, o sigui que no necessita de res... excepte dos actors que t'ho facin creure, perquè en aquest tipus de comèdies les mancances no es poden tapar amb smokings els homes i vestits fastuosos les dones. Aquí es treballa a pit descobert, i penso que Josep Julien i Marc Rodríguez ho han clavat, sota la direcció del mateix Madaula.

          A mi m'ha anat de conya esponjar el cor, els pulmons i el cervell, i és que al teatre, obres com aquestes penso que són necessàries per descansar de coses fortes com Boscos, que vaig veure ahir, i La Maternitat d'Elna, que veuré demà. Una mica com allò del reposo del guerrero, i que ningú em mal interpreti, sisplau. Una obra per ser menor, no té perquè no ser excel·lent.