The Young Pope

THE YOUNG POPE

(Sèrie per a la TV)

          Acabo de veure la sèrie televisiva molt elogiada The Young Pope, creada per Paolo Sorrentino (valorada amb 6,8 TMDB, 8,1 Filmaffinity i 8,4 IMDb) les pàgines de referència de molts cinèfils; de moment la primera temporada de 10 capítols, però pel que es diu sembla que continuarà. Jo he tingut un desengany, doncs l'he trobat fluixa tirant a dolenta, lenta i pesada tot i que té coses molt bones. M'explico.

          Per a mi Sorrentino és un esteta, un hereu dels homes del Renaixement que busca la perfecció visual especialment en l'ambientació i el vestuari. En aquesta sèrie treu nota alta en aquests apartats, doncs la recreació dels palaus vaticans és espectacular, especialment tenint en compte que l'equip creatiu no va obtenir el més mínim permís per filmar res dins l'anomenada Ciutat del Vaticà. No els van permetre ni prendre les mides de la Capella Sixtina. El famós ocultisme marca de la casa? Lloguer estratosfèric? Manca de caritat cristiana? En quant al vestuari està al mateix nivell, no de caritat sinó de qualitat. No m'estranyaria que les vestimentes cardenalícies fossin d'autèntica seda salvatge, doncs hi ha coses, com el caient d'una tela, que no es poden imitar amb polièster. En quant a les capes pluvials, especialment les de Pius XIII, són una autèntica meravella: sedes, brodats repujats, filigranes amb fil d'or... Si us agrada fixar-vos en el vestuari, l'heu de veure. I la resta?

          Doncs la resta és perfectament prescindible; lenta, confusa, poc creïble i moltes mancances més, i penso que el problema ha estat el guió. En una sèrie no es poden perdre personatges sense explicació, o cambiar els focus d'interès sense justificació. Penso que Sorrentino no ha estat inspirat al escriure el guió, tot i haver estat ajudat en alguns capítols amb guionistes de categoria com Stephano Rulli (La Meglio Gioventú) o Umberto Contarello (La Grande Bellezza). La idea és bona: un Papa molt jove però retrògrad fins a l'impensable i unes trames paral·leles que massa vegades es queden penjades. Jo sóc dels que pensen que quan falla el guió l'obra no te solució, i perdoneu-me la rima. Potser per aquesta falta de dinàmica en la història la marxa de la filmació és fa lenta i pesada per culpa de llargues seqüències on els personatges, especialment el Papa pensa i mira al cel, i passeja pels magnífics jardins pensant... i mirant al cel, i s'intercalen records mitjançant el recurs del flash-back tantes vegades que es converteixen en leitmotive  i després torna a pensar i mirar al cel, tant que et venen ganes d'agafar-lo per la muceta, aquella mena de capa curta que porta damunt les espatlles, i li diries: "cony, mira'm a la cara i digues el que penses".

          A més, amb aquest plantejament és fa molt difícil aconseguir bones actuacions, doncs això no és una peli, són 10 hores de continuïtat i acabes fins el monyo que contínuament aixequin la vista al cel i meditin. Ho han fet malament? No, tot i que la resposta podria ser "no ho han fet".

          No m'allargo més. Des del meu punt de vista, la sèrie és un fiasco notable. Llàstima, hi tenia posades moltes esperances, però ara estic emprenyat. En una peli fluixa o dolenta perds hora i mitja, dues, però en una sèrie te'n foten 10, i per alguns, tal com va dir Sant Nicolau Pistoler als seus apòstols, el temps és or.