Festival Píndoles 2017. Jornada I

FESTIVAL PÍNDOLES 2017, JORNADA I

(al Alberg Mare de Déu de Montserrat)

          Ja hi tornem a ser! Un cop més el Festival Píndoles que està arrelant amb èxit a Barcelona, aquest festival de microteatre fora del teatre que es fa  al Alberg de la Mare de Déu de Montserrat — un espai que per si sol ja val la pena conèixer— però anem al que s'hi fa. Sis obres diferents de 15 minuts al llarg de tres dies; 18 funcions en un cap de setmana; això ni a Broadway. I de on surten tantes produccions? Doncs d'un triatge acuradíssim d'entre les més de 270 (270!) peces presentades, aquest any amb la novetat d'incluore obres del Projecte Aposta de l'ACET i també obres no de text com titelles i dansa.

          Puntualment, amb una organització exemplar, se'ns va cridant als espectadors a reunir-nos al voltant d'un guia que ens acompanyarà a un lloc de l'alberg on es representarà la peça que hem escollit. Comencem, doncs.

          NEBULOSES A LA PLATJA - És un drama d'Anna Colell amb direcció de Maria Voronka. Sorra al terra, tovallola estesa... estem a la platja i la parella evoca els dies passats amb la seva filla petita. Que va passar? L'obra té per a mi dos defectes: un, de seguida preveus el que passarà i dos, els pares posant veuetes imitant a la seva filla se'm va fer difícil de creure.

          HEY SOUL SISTER -  Comèdia de Mar Solà dirigida per Miriam Puntí, obra escollida del Projecte Aposta, per a mi la perla de la jornada. Tres amigues es van fer una promesa a 3r. de primària; serien amigues per tota la vida, van escriure en un paper que farien de grans i ho van guardar en una caixa màgica (un tupperware) que obririen quan fessin tercer de carrera. Bona posada en escena, un sofà on estan assegudes d'aquella manera impossible com ho fan les noies joves, una cama sota el cul, mig doblegades... Des del primer moment la directora ha sabut donar un toc d'entusiasme que envaeix al públic, i les tres actrius ho fan molt bé movent-se, saltant i ballant mentre fan un repàs a les seves (curtes encara) vides. Un final sorprenent, molt ben lligat remata una obra que penso que tindrà recorregut.

          RODEO ROAD - Drama de David Bo dirigit per ell mateix, representat a l'aire lliure al bosquet que hi ha al cantó nord de l'edifici. L'obra passa en una clariana i per tant l'escenografia va quedar perfecte, i el vestuari —EEUU segona guerra mundial— també molt adequat. Una història intrigant que, segons l'autor, remet al pintor Andrew Wyeth (Christina's World), mestre del realisme màgic. Una obra en que res passa amb seguretat i en la que tampoc es resol res, però molt creïble per les magnífiques actuacions dels intèrprets.

          HELL-O - Dansa, creació, direcció i interpretació de Ksenia Guinea i Neus Cortès. Avanço que jo de dansa en veig poca i no hi entenc gens, per tant em quedo amb allò tan primari del "m'agrada no m'agrada". També em perdo interpretant el que passa damunt l'escenari, en aquest cas el terrat de la majestuosa torre d'entrada a la finca. Dues dones desconegudes es veuen, es busquen, es troben? Parlen el mateix idioma? Son del mateix món? Tot això sota una música electrònica, insistent, reiterativa i de vegades fins i tot agressiva. Acaben emparrades als merlets de la torre observant el món. El de l'una? el de l'altra?

          ROULETTES - Titelles, idea de la Cía eLe. Construcció, escenografia i titellaires, Marta Lorente i Raquel Batet. Tampoc acostumo a veure titelles i reconec que m'hi vaig quedar enganxat, absolutament pendent del que feien aquell parell de ninots, un home vell i un vailet rialler i vital, i parlo de ninots perquè a les dues titellaires al cap d'un moment ni les veia, sabia que estaven manejant els fils, però ja no les veia. La màgia de les coses ben fetes. L'avi surt a passejar, fotut, amb el seu taca-taca i es troba que el banc on seu cada dia l'ocupa totalment el vailet que hi jeu estirat. Mal rotllo. Mica en mica s'hi fa lloc i amb males arts el fot fora, però... una història magnífica, que ens fa somriure i ens dona esperança. Potser no és tan difícil la relació intergeneracional.

          LA GLORIOSA CONQUESTA DEL POL SUD - Comèdia amb dramatúrgia i direcció de Santi Monreal interpretada per Adirà Díaz. Per l'escenografia, al entrar, copsem que es tractarà d'una conferència: tauleta amb vas, gerra d'aigua, bola del món i bandera de... de... un país. Se'ns presenta Otto Hans, intrèpid aventurer, conegut arreu del món, capaç de gestes inimaginables —en realitat un penques borratxo i puter confés—. Ens explica la seva expedició al pol sud quan Roald Amundsen estava a punt d'assolir-lo, i la cosa es comença a complicar amb un aterratge a l'amazonia... La peça és confusa, però el morro que hi posen l'autor i l'intèrpret salva els mobles i arrenca riallades. Impressionant el paper de l'indígena que apareix al final (no surt als crèdits) amb taparrabos, que no parla, però diu molt amb la seva expressió corporal.

          Sis per avui. En conjunt valoració alta i felicitacions per ampliar els espectacles a altres disciplines com la dansa, titelles... El meu reconeixement per a Giulia Poltronieri, David Barrera i Aina Bujosa (d'esquerra a dreta a la foto inferior)), aquest trident que, tossuts des del primer dia, han fet possible aquest Festival Píndoles. Acabo amb una recomanació: Aneu-hi amb temps, relaxats, així podreu gaudir del lloc, l'ambient, saludar al coneguts —que en trobareu molts— i parlar amb desconeguts que seran noves amistats, segur. Prendre una cervesa asseguts a la terrassa  a l'aire lliure, menjar alguna cosa comprada al truck food i fer allò que els romans van batejar com a carpe diem és impagable.(Al bar també venen aigua... ja ho va dir El Gallo, hay gente pá tó).