UN PENSAMENT DE SAL, UN PESSIC DE PEBRE
(a l'Adoberia de Cal Granotes d'Igualada)
Cal Granotes és una
construcció industrial del segle XVIII on hi havia fins no fa massa una fàbrica
on s'adobaven pells, una adoberia, ara convertida en museu i adscrita al Museu
de la Pell. Sortosament s'hi fan altres activitats, com el Cicle de Música i
Paraules anomenat "De pell Sensible".
Doncs dins d'aquest
cicle avui hi hem vist un espectacle meravellós: Montserrat Roig: Paraules
d'Avui, un homenatge a l'escriptora que ens va deixar massa aviat, una selecció
d'articles recollits a "Un pensament de sal, un pessic de pebre.
Dietari obert 1990-1991", articles que la Roig va escriure al diari Avui.
L'actriu Mariona
Casanovas, acompanyada pel guitarrista Emili Cuenca fa un repàs a temes com el
feminisme, la justícia social, la lluita contra l'oblit, la discriminació
racial, la llengua, la pau...
És un espectacle de
petit format, però gran en qualitat on Casanovas es posa (ens posa) a la pell (sensible)
d'aquesta noia irrepetible que tenia el do, no massa comú, de saber dir en
paraules senzilles, grans coses. És aquest tipus d'escriptura que arriba a
tothom per la seva claredat i simplicitat. Uns articles que tan entén l'erudit
expert en José Luis Borges, com la meva tieta Pura que li costa ajuntar massa
paraules seguides.
Amb aquesta sòlida
base, Mariona Casanovas basteix una posada en escena que et sedueix des del
primer moment amb la seva afabilitat, que et fa emocionar quan parla del llibre
de l'Anna Vila i la seva filla disminuïda —que a Igualada coneixem bé—, o de
les mares argentines de la Plaza de Mayo.
però també et fa somriure quan relata els dinars de Nadal d'aquella família en
que el pare "espriueja".
Al programa de mà
no hi consta de qui és la direcció, però sigui de la mateixa actriu o d'algú
aliè, és per treure's el barret. La interacció amb el guitarrista Emili Cuenca
acaba d'arrodonir l'espectacle que, repeteixo, és d'una gran qualitat. La
propera sessió d'aquest cicle serà sobre Federico García Lorca. No ens el
perdrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada