Ovelles

OVELLES

(a la Sala FlyHard)

          Aquests dies a la sala FlyHard s'està fent una obra titulada "Ovelles", una peça que es podria qualificar de "molt FlyHard", No, no és un insult, al contrari, és una valoració positiva que els aficionats al teatre entendran. Als teatres, al llarg de les seves vides, se'ls marca un caràcter, sales que fan obres molt comercials i d'altres en que Bertín Osborne i Francisco Rodríguez (Arévalo) no trepitjaran mai malgrat els èxits que recullen. Doncs la FlyHard ha destacat sempre (estic generalitzant) per oferir un teatre modern, culte, d'autors joves i bona qualitat. Fi del prefaci.

          El Víctor, l'Alba i l'Arnau són tres germans que "haurien" de tenir la vida resolta. Els tres tenen la serves carreres, els pares ja han mort i potser per aquest motiu es veuen poc, però avui es reuneixen al pis del Víctor per resoldre un tema inesperat: un tiet llunyà ha mort i els ha deixat en herència...512 ovelles, un número que ni és divisible per tres, apunta l'Arnau. Què en poden fer de tantes ovelles tres urbanites com ells? Vendre-les? ja ningú compra ovelles. Sacrificar-les? no són ovelles de carn, fan llet per a formatges. Buscar un pastor? L'únic de la rodalia que ho podria fer l'han d'operar del maluc i possiblement no torni a caminar bé als seus quasi vuitanta anys.

          Així es van desgranant els diàlegs, de manera enginyosa i divertida, desfullant una margarida de solucions inexistents. A partir de mitja obra, quan ja s'ha fet conya de tot i sobre el que es pot fer en un poble de tres habitants —sense llum, sense aigua, però hi ha un pou—, comencem a veure les problemàtiques dels tres germans que tot i els estudis no tenen la vida tan resolta com cabria esperar, i excepte l'Arnau que tampoc es planteja massa coses, els altres dos estan frustrats amb les seves vides i les seves feines, i voldrien canviar, i potser anar a viure a un poblet perdut de Terol i fer de pastor i respirar aire pur i... Voler és poder?

          Yago Alonso i Carmen Marfà són els dramaturgs i a la vegada s'han encarregat de la direcció escènica de la peça i han estat molt hàbils tan en la dramatúrgia com en la conducció. Potser al final han fet alguna pirueta, però no com per grinyolar. Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez —altres dies el paper de germana el fa la Sara Espígol— han estat perfectes en els seus papers, continguts en els moments més graciosos, cosa que s'agraeix. Tan de bo la senyora que seia al meu darrera hagués estat igualment prudent en contes de riure a crits i fent esgarips fins i tot quan els actors no deien res.

          Obra molt recomanable, però no badeu; de moment estan exhaurint les entrades cada dia i quan això passa, el boca-orella va com una moto. Jo ja us he avisat.