15 de juny 2018

Píndoles, Festival de Microteatre, Jornada II

PÍNDOLES, FESTIVAL DE MICROTEATRE
(al Castell de Montjuic)






JORNADA II

          La segona jornada del festival ha transcorregut tranquil·la, sense pluja i com ja ens tenen acostumats els organitzadors amb puntualitat i bona organització. Deixo el meu breu resum del que s'ha vist.
          A PROPÓSITO DEL MIEDO A VOLAR — És una comèdia de Jordi Diamant on aborda el tema de la aerofòbia. El protagonista que ha d'afrontar vuit hores d'avió va cagat des del moment d'asseure's al seu lloc, però la trobada inesperada amb una vella amiga li desperta la imaginació amb tota mena de fantasies i somnis eròtics.
          AQUEST SOL HI ÉS PER A TOTS — Teatre testimonial i de denúncia basat en casos reals on els diàlegs estan extrets de les converses telefòniques entre els ocupants d'una pastera i les autoritats italianes i malteses, en que s'espolsen responsabilitats, dient que estan més a prop d'un país o d'un altre. Dramatúrgia de Martí Costas que deixa una bona sensació de teatre denúncia ben fet, però un regust amargant pel que està passant al que abans es deia Mare Nostrum.
          DOCUMENTO 17 — És un espectacle sense text, una performance com de circ, però amb poc circ. "La dificultat que apareix entre el circ i el signifiat: el voler transmetre alguna cosa a traés de gestos fora del comú, on l'habilitat pot sobreposar el missatge o ser-ne l'únic contingut". Jo no vaig entendre el que deia el programa ni el que veia a l'espectacle.
          JO DESCONEGUT — Una idea dramatitzada per Òscar Domínguez, lletres d'Irene Garrido, música de Josep Ollé i direcció de Jordi Cid. Un musical de petit (petitíssim) format on dos desconeguts, dona i home, que viuen en llocs, temps i cultures diferents, es comuniquen sense veure's a través d'escrits que els van apareixent damunt dels seus escriptoris. Música molt interessant ben interpretada per Mariona Ginés i Òscar Domínguez.
          PARLA'M — És una comèdia en que una dona viu una fantasia on la seva parella és un maniquí del Corte Inglés. Al cap de cinc minuts ja fa aigües (l'obra, no el maniquí) i s'acaba amb un desenllaç que no se sap si és una gràcia o una boutade.
          LA SOLITAD DE L'U — Per a mi la joia del festival, obra de la que ja s'havia fet una lectura al Teatre Lliure. És una peça de denúncia de la ignomínia que va sofrir la gent pacífica que defensava el dret a decidir el dia 1 d'octubre del 2017. L'autor, Sergi Belbel, l'ha plantejat hàbilment amb només dos personatges, els dos vestits de negre, sense res més. L'un el jove eixerit és un policia encuirassat i l'altra una mestre de mitjana edat defensant la seva escola. Magnífiques actuacions d'Alejandro Bordanove i Concha Milla.
          Fins aquí la segona jornada. Reitero les felicitacions als organitzadors que fan que el festival camini com si fos fàcil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada