HERÈNCIA ABANDONADA
(a Can Kabrota)
Quan tens la
freixura feta caldo, pujar al teatre Àtic 22 és una missió impossible. No els
he contat, però hi ha molts graons, calculo que uns quants centenars, potser fins
i tot milers, sempre en sentit de pujada.
Dic això perquè em
vaig perdre Herència Abandonada, una obra de La Volcànica, amb autoria de Lara
Díez —dramaturga que parla amb un accent de Lleida encantador— que va estar en
cartell en aquest palomar, perdó, teatre, però per sort, tot i el meu caràcter
que per a més de quatre els sembla atapeït, encara em queden bons amics que me
la van recomanar, entre ells la Neus Mònico; gràcies Neus, com a amiga ets
imprescindible. O sigui que aquesta nit, als #dillunskabrota, l'hem recuperat i
hem tingut el plaer de veure-la.
Estem al despatx
d'un bufet d'advocats, consellers des de generacions d'una família benestant que
acaba d'enterrar al patriarca. L'advocat actual és amic dels hereus, una noia i
tres nois. La mare no compte perquè té alzheimer en fase tres. Ara al despatx
només hi ha la noia i el jove advocat, que de petits havien jugat junts gràcies
a la relació de les famílies. Els tres
germans s'han discutit i han abandonat l'oficina temporalment, molt emprenyats
entre ells. L'advocat intenta treure ferro a la situació explicant-li a la
filla que aquestes discussions en calent són freqüents, que no s'amoïni... que
esperaran a que els nois es calmin i tornaran a la lectura, però les coses no
van així.
La noia, d'aspecte
molt formal, vestida i pentinada poc atractivament sembla una bona noia,
soltera, que s'ha passat la vida tenint cura de la mare. E jove advocat és del
gènere pixafred, poc eixerit, també molt formal, allò que en català en diuen
"que la té curta", però... comencen a sortir fantasmes, greuges
amagats i mai parlats, i la cosa es desmarxa tirant a peli de por.
Naturalment no faré
de "Bob Spoiler" (personatge conegut a Barcelona) i no explicaré res
més, però el que comença sent una comèdia, arrencant somriures i més endavant
riallades, es converteix en una mena de tragèdia grega que et va posant un cul així
—índex i polze tocant-se el palpís dels dits—, especialment als homes, perquè
hi ha un tipus de dona que ens "foten el melic a puesto", i molt, com
per cridar mama por.
Molt bona direcció
de la mateixa Lara Díez i un encert en la tria d'actors. Excepcionals Francesca
Vadell en el paper de la filla i Ramon Bonvehí en el del advocat. El text està
tan ben ajustat, que al cap d'un moment hem oblidat que estàvem al menjador de
can Kabrota; estàvem al despatx d'un advocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada