EL DESGUACE DE LAS MUSAS
(Al Teatre Romea)
Em sap molt greu escriure el que diré a continuació,
perquè La Zaranda, per a mi, sempre ha sigut una companyia a tenir molt en
compte, però avui m'han defraudat. Penso que el canvi que han fet no els hi
anat bé i l'espectacle El Desguace De Las
Musas els ha quedat... poc zarando, un adjectiu que em sembla que no
existeix, però penso que s'entén.
La majoria de "teatreros" que conec teníem moltes
expectatives del que seria l'últim espectacle d'aquesta companyia, especialment
per haver trencat, o haver incorporat actors externs al grup, potser el més
conegut Gabino Diego. Tot i així crec que això no ha estat el més important.
penso que el problema ha estat que a la història li ha faltat gruix, i els
personatges han anat circulant per l'escenari gesticulant molt, cridant en
excés i, sense ganes d'ofendre, fent el ruc.
S'ha dit en alguns comentaris que la peça està inspirada en
la Bodega Bohèmia del carrer Lancaster de Barcelona. Jo per edat coneixia força
bé la Bodega des de l'any 59 (feia la mili), i vaig reconèixer molt poc del que
havia vist allà. M'ha semblat tot com a molt superficial, anecdòtic i fins i
tot graciosillo, que parlant de la
Zaranda és quasi un insult. Sí, he reconegut al trio Gaspar Campuzano, Enrico
Bustos i Francisco Sánchez, els seus moviments i les seves veus ronques, però
diluïts. No negaré que hi ha hagut moments en que s'ha reconegut l'estil de la
casa: el director de la companyia endollat a l'oxígen, o els bolquers de gent
gran que no controla els esfínters, repeticions obsessives d'idees... però tot
i així ho he trobat pobre.
Com dic al principi, em sap greu, però és tal com ho he
vist, però vull afegir una cosa. La Zaranda continua tenin el meu respecte,
primer per la seva trajectoria, i segon per arriscar a fer una cosa
"diferent" del que ens tenien acostumats, i només per això ja es
necessita valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada