UN FLAIX DE MEMÒRIA
(Opinió)
Aquest matí, no massa d'hora que
jo em llevo tard, no fos cas que m'agafés alguna cosa, m'ha vingut sobtadament
un flaix de memòria, i he estat content. Fa uns dies vaig escriure la ressenya
del homenatge que li vam fer al Carles Canut al Teatre Romea, i comentava que
un dia em va explicar com en diuen al Pallars de la truita de patates.
Aquest és el nom que m'ha vingut
al cap de sobte: TRUITADA DE TRUMFES. Al Pallars, em va dir, una truita és un
peix de riu. Si és salvatge, no de viver, i es cuina bé, per exemple a les
ametlles, és boníssim —l'acotació és meva—, però això ens apartaria del tema.
Truita igual a peix i trumfes, en molts llocs de Catalunya i fins i tot al País
Valencià, són patates.
Truitada de trumfes, un nom
"maco" per una menja senzilla i bona. Crec que hauríem de ser curosos
amb expressions com aquesta, perquè no es perdessin. La combinació de
llenguatge i gastronomia és un tresor que hauríem de preservar, i als que ens
agrada menjar bé, encara més.
Estic content per haver
recuperat aquesta expressió. Costa poc ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada