ELM
(disc de Richie Beirach)
Fa cinquanta anys,
un alemany, Manfred Eicher va fundar a Munich
un segell discogràfic dedicat a l'edició de vinils de jazz i música world: ECM. La definia un slogan:
"el millor so després del silenci", i a fe que tenia raó. Les seves
gravacions eren d'una puresa i qualitat només comparables a les de la Deutsche
Grammophon dedicades Bach i els grans clàssics. Els seus estudis de gravació i
els seus enginyers eren els millors. No editaven, oferien el que els músics
havien tocat en sessions memorables.
I així és com els
aficionats dels anys seixanta —jo amb menys de trenta anys— vam descobrir que hi havia vida més enllà de
Louis Armstrong, Oscar Peterson o el Modern Jazz Quartet per citar alguns
clàssics. I ens vam familiaritzar amb noms com Keith Jarret, Chick Corea, Richie
Beirach, George Mraz o Jack De Jonhette, i cito aquests tres últims entre una
pila més perquè m'han vingut al cap a causa de l'obra que he vist a vui al
Teatre Lliure, on els dos músics han interpretat un tros de Elm, la peça principal d'un disc memorable.
Aquí teniu l'enllaç. Escolteu-lo. Possiblement us subjugui. Si us costa
entrar-hi, torneu-lo a posar i us juro que a la segona o tercera vegada ja no
en podreu prescindir. No és Bach, però penso que no te res a envejar-li en quan
a netedat, contrapunt i harmonies. L'acompanya George Mraz un mestre del
contrabaix acústic i Jack De Johnette un d'aquells bateristes que "mai
molesten".
Penso que aquest
disc, com tants de la ECM és una meravella i el Sr. Eicher era un meravellós
descobridors de talents.
Ho deixo aquí. No
m'he pogut estar de comentar aquesta peça que s'ha sentit avui al Teatre Lliure,
i si a algú no la coneixia i li he fet descobrir la discogràfica ECM, em dono
per satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada